L'arribada de la festa de Tots Sants i el dia de Difunts és una bona oportunitat per mirar enrrere i recuperar la memòria de les defuncions del Camp de Morvedre que varen ser notícia a principis de segle XX i es varen arreplegar a la premsa de l' època.
Una de les causes per les quals s'esmetaven les defuncions als diaris és pel fet d'haver sigut en vida personalitats reconegudes. Eixe fou el cas del cronista Antonio Chabret, qui va faltar el 4 d'agost de 1907. El seu funeral i els actes d'homenatge que se li realitzaren demostraren la importància d'este metge i investigador. Altres soterrars destacats foren els de coneguts militars com ara el del tinent José Maria Pallarés, mort pel maig de 1914, o el del General Canino pel maig de 1915. En este apartat de difunts il·lustres cal destcar els familiars d'artistes. Foren els casos de la filla de l'artista Julian Cebrián a Quart de les Valls l'agost de 1910, el del fill de l'organista de Santa Maria, el també músic i pianista Jaime Monreal pel desembre de 1914. Els soterrars dels polítics ocuparen també pàgines del diari. Així foren assenyalats el del polític de la Junta Jaimista Antonio Romero per juliol de 1912, el del diputat i cap dels conservadors Antonio Lázaro el mes de maig de 1915 o el de l'exregidor de Sagunt Vicente Gil per juny del mateix any, sols per esmentar-ne alguns.
Els morts anònims o de persones poc conegudes ocuparen el paper dels periòdics per diferent causes. Sens dubte les relacionades amb el tren i els accidents foren les que en tingueren més ressò. Per novembre de 1903 fou notícia, per exemple, l'aparició del cadàver d'una persona que el 14 de novembre va ser atropellat en comprar un bitllet i caure a l'andana. Per l'agost de 1909 fou trobada mutilada una persona a la via. El 2 d'agost de 1911 una dona en bicicleta va ser atropellada pel tren miner que no la va vore. Per l'abril de 1912 un tren de mercaderies atropellà mortalment Manuela Peruga o un vigilant de l'estació hi va aparéixer mort el mes de març de 1913.
Els obrers destacaren en les necrològiques, ja que hi hagueren molts casos d'accidents en aquells anys. El 15 d'abril de 1909 Rafael Domínguez fou atropellat per una locomotora en el Port mentrimentres treballava. L'11 de febrer de 1912 Antonio Escrich va faltar en pegar-se un colp al cap mentre estava al seu treball del Port. Pel novembre de 1914 fou atropellat el treballador de la vila de la Unió de les Valls Lorenzo Cerbelló i el 17 de juliol va morir Vicente Moya, quan treballava en un transformador.
Les morts més tràgiques de la comarca tingueren el seu protagonisme. Pel gener de 1904 apareixia un mort a la Font de Quart. El mes de gener de 1907 hi hagué a Sagunt un avalot contra l'impost de consums que acabà amb dos morts. Fou molt nomenat. El 1908 moria carbonitzada a sa casa de Sagunt Maria Corro. Per març de 1913 va faltar pel mateix motiu la veïna d'Estivella Severina Arbiol. El mes de setembre de 1908 eixia a la llum el crim a Torres Torres de Concepción Martí. Per l'octubre un home aparegué mort al barranc de la Sarva d'Estivella o el 6 de desembre es va suïcidar un captaire de 70 anys en tirar-se a una bassa d'Algímia. El 1910 moria a Quart de les Valls Pedro Antonio Queralt d'una navaixada després d'una picaballa mantinguda entre diversos veïns en eixir de la taverna. Per l'agost de 1911 un xiquet va ofegar-se a la platja. Abans, l'1 de febrer va naufragar el vaixell «Abanto» a la costa i gran part dels mariners moriren Algunes tragèdies passaren amb armes de foc. L'11 de novembre Baltasar Furió, José Maria Avinent pel novembre de 1912 o Manuel Carbonell per juny de 1913.
Estos i molts esdeveniments morts foren notícia com ara en arribar els primers dies de novembre ho seran tots aquells que al llarg dels anys han faltat al Camp de Morvedre.
