Sí, és això. L´examen de valenciania que el PP vol aplicar a Leire Pajín és com l´examen rectal de la pròstata: als mascles mascles —hi ha conceptes tan passats de moda que cal repetir-los per saber de què parlem— ens molesta perquè és una prova humiliant. Així que prepare´s la susdita; que si el PP s´ha ficat entre cella i cella que per accedir al Senat ha de passar la prova del cotó valencianista, ja pot relaxar-se i acomodar-se el millor que puga. Puix no li agrada a Maluenda ficar el dit allà on més li dol a un socialista! Ah, que qui és Maluenda? Perdonen. Pensava que n´estaven al corrent: és el portaveu del PP que tira mà d´eufemismes dient que no es tracta d´un examen, sinó d´un «contacte»: delicadesa cursi per a dir –per a no dir– que volen fer beure a Leire un traguet del mateix licor humiliant que begué Camps quan va visitar el jutjat. I si el portaveu del PP, que és molt fi, ho diu així, jo assentisc i santes pasqües.
Quins factors –es preguntaran vostès– permeten diagnosticar eixe enigma barroc que és la valenciania? Com tot és pura retòrica, basta qüestionar el transvasament de l´Ebre o acceptar la unitat de la llengua per suspendre la prova del cotó valencianista. Si aquest fóra un país normal, la valenciania es demostraria com l´amor a la família: amb fets concrets i en moments difícils (etiquetant en llengua pròpia els productes, retolant les botigues en valencià, promocionant el seu ensenyament, etc.). Però com som un país on allò normal és excepcional i allò extraordinari té visos de normalitat, la valenciania és un pur negoci de saliva. Molt de bla bla bla i poc de posar-li fil a l´agulla.
La anormalitat més xocant, però, és que ens semble normal que tot això passe. Acostumats a les anormalitats, el dia que siguem un país normal pensarem que som marcians. Mentrestant, l´ocupació en la Comunitat fa aigua i el deute de la Generalitat pels núvols. Però ací, com la banda del Titanic, seguim tocant. Ara toca valenciania com abans tocava xinés mandarí. Que rarets que som, no?
