Després de la sentència sobre la no pertinència d'imponer obligatòriament l'ensenyament d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans en anglès, dictada per Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que totes i tots acatem des del sentit democràtic més bàsic, ha arribat el moment de les interpretacions i les corresponents conclusions: els sindicats democràtic de l'ensenyament i bona part de la comunitat educativa, amb tot el pes de la raó moral, exigeixen la dimissió del conseller Font de Mora i un canvi de rumb de les polítiques educatives; altres —com el mateix Font de Mora— encaixen la derrota judicial aferrant-se al càrrec i legitimant-se pels resultats electorals, al mateix temps que plantegen canvis perquè res canvie.
Suposarem, des d'una gens innocent ingenuïtat, que el conseller d'Educació està convençut de veritat que no ha d'anar-se'n. D'acord. Acceptem-ho des del pragmatisme inevitable. No obstant això, imagine que molts dels seus companys i companyes de Govern, càrrecs polítics d'Educació, càrrecs electes del PPCV i afiliats li hauran aconsellat que ha de modificar substancialment moltes polítiques i maneres de fer del seu àmbit de gestió. Jo crec —tornem a la ingenuïtat optimista— que ell mateix ho sap. Que així siga.
Qui açò escriu no és més que una persona preocupada per l'educació com a servei públic, de la mateixa manera que la majoria de ciutadans i ciutadanes tinguen les preferències polítiques que tinguen, que, a més, des del seu àmbit professional es dedica a estudiar, investigar, ensenyar i divulgar tota el que gira entorn de l'educació en contexts multilingües i amb el clar objectiu de formar futurs ciutadans i ciutadanes plurilingües. Ho faig com a professor de didàctica de la llengua a la Facultat d'Educació —en els estudis de Mestre i Psicopedagogia— i com a director de la Unitat per a l'Educació Multilingüe (UEM), ambdues de la Universitat d'Alacant. Des d'aquesta humil posició lligada al món del coneixement, però connectada directament amb la sensibilitat social, em permet suggerir-li al Sr. Font de Mora que tinga en compte les següents consideracions per a desenrotllar a mitjà i llarg termini una sòlida acció educativa a favor del plurilingüisme, si de veritat hi creu:
1a. Consolide, reforce i amplie quantitativa i qualitativament els programes educatius bilingües que compten amb una tradició pedagògica de més de 20 anys i que s'han mostrat com els més òptims per a aconseguir un domini igualitari i integrador dels dues llengües oficials. Faça que els programes de «Ensenyament en Valencià» (PEV) i «Immersió» (PIL) passen de l'actual escàs 30% d'alumnat que els cursa exitosament a una xifra majoritària en el sistema educatiu en no més de set o vuit anys. És més que possible: compta amb professorat preparat, sensibilitat social, famílies receptives que saben dels seus avantatges cognitius, a nivell individual, com cohesionadors, socialment parlant.
2a. Conforme una comissió d'experts, amb la participació de tots els estaments (pares i mares, mestres, universitaris, administració, assessors d'altres comunitats autònomes i països, etc.) per a dissenyar un model plurilingüe que, tenint en compte la trajectòria dels centres amb programa «Educatiu Bilingüe Enriquit» (PEBE) i altres experiències valencianes, d'altres comunitats autònomes i de països del nostre entorn, faça possible, racional i eficient la introducció d'una tercera i quarta llengües (Anglès, Francès, Italià, Portuguès, Alemany…) en el nostre sistema educatiu amb nivells de consens i garanties formatives evidents.
3a. Forme lingüísticament el professorat del sistema educatiu valencià amb programes molt més eficients, i millor dotats econòmicament, que l'actual Pla d'Actualització en Llengües Estrangeres (PALE). Exigisca, així mateix, que les universitats valencianes formen adequadament els futurs docents d'Infantil, Primària i Secundària, lògicament injectant el corresponent finançament de manera generosa: mestres, professores i professors plurilingües per a un sistema educatiu plurilingüe.
4a. Dote àmpliament les Escoles Oficials d'Idiomes perquè estenguen la seua oferta per tota la societat, comarques i estaments. Llengües estrangeres, com més millor, per a tota la ciutadania.
5a. No s'afanye tant a ensenyar xinès mandarí, o qualsevol altra llengua massiva suposadament internacional. Concentre els seus esforços a potenciar que les minories nacionals que hui, gràcies als moviments migratoris, conviuen amb nosaltres construint la seua ciutadania i tenen llengües pròpies les conserven, les transmeten generacionalment i les aprenguen amb profunditat. El dia de demà, la nostra multiculturalitat, cohesionada per les dues llengües oficials —Valencià i castellà— comptarà amb importants contingents humans que parlaran diverses llengües. Valencians i valencianes que ens connectaran més i millor amb la globalitat, no sols culturalment sinó també a nivell comercial.Podria estendre'm més.
Podria ser més concret —ai, l'espai!—, però crec sincerament que els cinc eixos que modestament li propose per a articular una política educativolingüística serien un bon punt de partida en aquest nou rumb que, esperem i desitgem, ha de prendre el Govern Valencià després de la clarificadora sentència. És una línia de consens, no ho dubte. Li dic el mateix que li deia el Sr. Díaz Rodríguez, Inspector d'Educació d'Alacant, «òbriga les portes i finestres de Campanar a un diàleg sincer amb els agents educatius, i possibilite la recuperació de la confiança entre l'Administració educativa i la societat valenciana a fi d'abordar de manera efectiva els greus problemes i les profundes deficiències del nostre sistema educatiu». Guanyarem tots i totes, és el joc del «guanya-guanya». Val la pena.
Director de la Unitat per a lEducació Multilingüe. Universitat dAlacant
