El 17 de novembre es va fer una jornada titulada Apropem l´Estatut. Per quin motiu «Apropem l´Estatut» i no «Acostem l´Estatut»? Des de quan els valencians diem apropar i no acostar? Precisament una de les missions del nostre estatut d´autonomia és defendre la nostra llengua, allò que més ens caracteritza com a poble diferenciat. Mal exemple d´aplicació de l´estatut d´autonomia donem si maltractem la llengua emprant vocables que ens són aliens. I precisament en un acte que es fa per a acostar l´estatut a la població.
La forma verbal que jo vaig rebre de xiquet per tradició oral per al verb que expressa la idea de dur una persona o una cosa més a prop d´un lloc determinat és acostar i, ho dic sincerament, no recorde haver sentit mai al llarg de la meua vida fins a temps relativament recents cap valencianoparlant —i n´he sentit milers— que diguera apropar. El verb acostar el tenim documentat l´any 1250 però podem estar ben segurs que ja es deia molts anys abans. És un verb antiquíssim en la nostra llengua que ens hem passat de pares a fills durant segles i segles. El verb apropar, en canvi, el tenim documentat per primera volta l´any 1889. És un neologisme que té poc més d´un segle de vida. I una cosa pareguda passa amb els adjectius pròxim —que l´usem, com a mínim, des de fa quatre segles— i proper —documentat per primera volta l´any 1880— i també amb els substantius acostament i apropament. Apropar, apropament i proper són castellanismes mentals. Com que el castellà de cerca fa acercar, acercamiento i cercano, nosaltres copiem el mecanisme i de prop fem apropar, apropament i proper. És un cas claríssim de submissió lingüística.
Els escriptors valencians han usat sempre, des de l´edat mitjana fins a l´actualitat, el verb acostar. En els poemes d´Ausiàs Marc, en el Tirant lo Blanc o en l´Espill de Jaume Roig apareixen moltes voltes formes verbals d´acostar, però no en trobarem cap ni una d´apropar. Podem fer la prova també amb autors actuals. He entrat en el CTILC de l´IEC i he consultat quantes voltes varen usar el verb acostar els huit autors valencians que relacione a continuació (en les obres recollides en el corpus, naturalment). Aquest és el resultat: Vicent Andrés Estellés (4), Martí Domínguez Barberà (48), Joan Francesc Mira (32), Josep Pascual Tirado (5), Carles Salvador (7), Manuel Sanchis Guarner (7), Isabel Clara Simó (22), Enric Valor (23). Després he repetit la cerca amb apropar i no he obtingut cap resultat en cap dels huit autors.
El lingüista Abelard Saragossà, en el seu llibre El valencià de Bernat i Baldoví: del passat al futur. Ideologia i tast lèxic, es pregunta: «quan algú canvia en l´escriptura el verb acostar-se (que diem quasi tots els valencians) per apropar-se (que no és propi del valencià tradicional), ¿beneficiem el valencià culte o li fem mal?». Deixe que el lector medite una miqueta i responga ell mateix la pregunta del professor Saragossà.
