Pareix que la Comunitat Valenciana s'està incendiant. Hem passat de terra de promissió, del mesquí llevant feliç… a ser l'hecatombe peninsular, l'ovella negra del ramat, l'aneguet lleig culpable de tots els mals que ens afligixen… Un dia es desdejuna la premsa amb el gastat rescat financer, a més de versions contradictòries i incongruents del tan cloquejat gest del Govern central avalant un crèdit davant del Deutsche Bank per valor de 123 milions. I des d'este moment, el terratrémol… la consegüent lapidació mediàtica de tot lo valencià. València és sinònim de dispendi, sinònim de corrupció. En altre temps la terra de les oportunitats, la connexió de l'eix de la prosperitat (Madrid-CV-Balears) es convertix per art de birlibirloque en exemple de pèssima gestió, d'actuacions baix sospita, de diners malgastats, de malbaratament financer.

Davant de l'ajust traumàtic de tot el país per una crisi que ja dura quatre anys i el que et rondaré… la CV ha passat a ser el boc expiatori, el sac de boxa a què apalissar quan vénen mal donades, la vergonya nacional… Ja està bé… Que per què hem de pagar tots els dispendis dels valencians… que la seua festa se la paguen ells… els pitjors finançats de tot l'estat per cápita, mai primant el criteri poblacional (som 5 milions de valencians i rebem com si fórem 4), sense reconeixement del nostre deute històric originat per un mal traspàs de competències en la transició, pagant les nostres exportacions agrícoles l'entrada del país en la UE (les nostres taronges xafades a França o avançades pel Marroc)…

Pareix que Espanya és un país feliç i sense problemes on els valencians som els únics díscols, per malgastadors, per corruptes, per vacus… És que a Catalunya no hi ha deute… És que a Madrid no hi ha casos de corrupció… Que a solidaritat ningú ens guanya, que molt PER andalús i el nostre sector agrícola destruint-se, que molta aportació a la caixa comuna i els nostres jubilats i pensionistes els que menys cobren… que tant escandolàs per dos trages quan no es parla de la trama institucionalitzada dels ERE a Andalusia, dels milions d'euros cobrats per la família de Chaves, de l'enriquiment unflat de José Bono entre cavalls, apartaments i joieries… sense esmentar a Pepiño Blanco i les seues corregudes per les gasolineres gallegues… eixa Galícia de Feijóo que hauria de callar abans d'escometre contra nosaltres, que de caciquisme i pràctiques afins ens porten un segle d'avanç…

Nosaltres mateixos hem arruïnat el nostre sistema financer i hem buidat les nostres arques públiques. No ha fet falta que ningú ens robara res, ni la paella, ni la Senyera, ni la Mare de Déu… Alguns dels nostres responsables públics no han estat a l'altura de les circumstàncies… Però d'això a ser els pàries de la península, els intocables d'Espanya… com que no. Plantem una pica a Flandes a favor de la Comunitat Valenciana. Jo no toleraré que lo valencià siga objecte d'escarni, mai de la vida.