Açò va anar i era una història de xoriços amb corbata, cotxes de luxe, jubilacions milionàries i una indecent filiació política. Actuaven en un sector financer sense control ni transparència com ara Bancaixa i Caja Madrid, que en comptes de guardar els diners de la gent i invertir-los en coses profitoses, es dedicaven a especular, a malbaratar i a manipular a tort i a dret. Durant anys van pagar obres faraòniques innecessàries però que beneficiaven els mateixos pocavergonyes de sempre. Van ficar més diners dels que tenien en la ruleta immobiliària i van deixar les arques completament buides.Era un moment de disbauxa i d´orgia financera perfectament conegut pel FMI, segons denuncia ara un dels seus alts càrrecs, dimitit voluntàriament i avergonyit per tot el que ha vist en aqueix niu de serps verinoses. S´estava forjant un laberint de complicitats cada vegada més opac, fins que saltaren totes les alarmes en veure que tot l´imperi construït havia deixat al descobert unes balances econòmiques tan negatives com fraudulentes. Però, de sobte, personatges que han demostrat un insuperable nivell d´incompetència com Rato i les castes polítiques del PP, els mateixos que controlaven els consells d´administració d´aquestes penyores bancàries, decidiren posar en marxa una fugida cap a endavant i unificaren totes les entitats que tenien problemes de solvència, amb mentides com que unes ajudarien les altres per tal d´arribar a la salvació de totes. Un conte que al remat ha resultat una mentida consentida i insultant, que si la justícia fora justa hauria d´ajustar-los els comptes i prompte. Si tinguérem una democràcia de debò, molts d´aquestos haurien d´acabar a la presó.
I així va nàixer Bankia, un gran monstre tòxic, que encara ho seria més que la suma de les parts. Per a incrementar el desficaci, varen enganyar centenars de famílies en la gran estafa d´unes accions preferents, amb dates de recuperació impossibles, però amb un objectiu terrorífic ben assolit: implicar el màxim de gent en un problema que mai no hauria d´haver existit. I, amb l´excusa de salvar un banc que podria arrossegar tota l´economia espanyola, el govern del PP decideix hipotecar-se amb uns ajuts inversemblants: més de 30.000 milions d´euros, una quantitat superior a totes les retallades realitzades fins ara i que pretén obligar-nos a entrar en una espiral suïcida de recessió i depressió econòmica amb l´única finalitat de beneficiar la banca alemanya €que si no recupera la inversió feta en la bombolla immobiliària, caurà com un castell de sorra€ i que té com a ostatge l´estat espanyol i la seua maltractada població. I per acabar-ho d´adobar, el desgovern valencià demana un rescat parcial que intenta evitar €diuen€ la fallida total, quan no fa gaire Rajoy el posava com a exemple de bona gestió, economia sanejada i futur envejable. La carrossa de la Ventafocs dels Zaplana, Olivas, Camps i Fabra s´ha convertit en una gran carabassa podrida, que ha tingut com a emblema una bankiarrota creada, alimentada i manipulada per un PP amb una quantitat de membres acusats de corrupció digna d´un premi Guinness i que tard o prompte l´arrossegarà a una ruïna política tan justificada com esperada.
