El 27 de novembre del 2013, les Corts Valencianes han aprovat, després un agre debat parlamentari, la llei que autoritza l'extinció, la dissolució i la liquidació de l'empresa pública Radiotelevisió Valenciana. Haver arribat a esta situació suposa un atemptat contra els valors democràtics, representa un pèrdua irreparable per al poble valencià i és la millor mostra d´una política audiovisual captiva dels criteris mercantils: RTVV hauria d´haver estat sempre un mitjà públic, amb un finançament sostenible, al servici dels ciutadans i la societat valencianes.

Quan RTVV ha deixat de ser útil als interessos polítics i quan la desfeta econòmica ha acabat per ofegar el diàleg, es decideix tancar la "paraeta". El govern valencià ha dit que és una decisió difícil i complexa. Difícil, és clar, perquè erosiona un dels ciments de la democràcia: la llibertat d´informació i d´expressió dels ciutadans. Complexa, és evident, perquè afecta un mitjà de comunicació que ha estat fruit de l´Estatut d´Autonomia i que va ser parit, amb molt d´esforç, des del consens democràtic, amb l´objectiu de vertebrar la Comunitat Valenciana i reforçar la nostra llengua i la nostra cultura.

Tancar RTVV significa oblidar el passat. Per tant, fem memòria: el 27 de juny del 1984 (29 anys i cinc mesos abans), les Corts Valencianes van aprovar, per unanimitat, la llei de creació de l´ens públic Radiotelevisió Valenciana. El resultat de la votació va ser de 75 vots a favor, cap en contra i cap abstenció. No obstant, el debat polític previ va ser intens i en l´explicació de vot els grups Popular i Comunista van marcar distàncies amb la llei aprovada: la principal crítica va ser la forma de nomenar (des del Consell) la Direcció General, que ja s´apuntava com a causa d´una possible politització de l´ens.

En aquells moments, Rafael Blasco era el Conseller de Presidència i va ser l'encarregat de presentar i defensar el projecte, en un debat parlamentari recollit al Diari de Sessions de les Corts Valencianes, núm. 36. ¿Quins arguments es van utilitzar? El nou règim democràtic a Espanya i l´articulació de l´Estat Autonòmic obrin les portes perquè el poble valencià dispose d´una radiotelevisió pròpia. El poder polític ha d'utilitzar els mitjans de comunicació al servei de la societat, per tal de reforçar els valors democràtics. Per tant, la funció de RTVV és garantir el pluralisme polític i defensar la llengua i la cultura pròpies. En definitiva, RTVV és la manifestació de la capacitat d´autogovern dels valencians i de la seua identitat, és un projecte d´interés públic que cal diferenciar de l´interés governamental.

Este full de ruta, exposat de manera esquemàtica, ha estat abandonat massa vegades. El llarg camí recorregut per RTVV està farcit d'encerts i errades. Les nombroses crítiques i debats generats pel model de gestió, les pèrdues econòmiques i la manipulació política estan plenament justificades. Però cal distingir la crítica a un funcionament inadequat dels mitjans públics d´aquella altra crítica, indiscriminada, als mitjans públics pel fet de ser-ho. Els arguments emprats per justificar el tancament no ajuden a clarificar la situació: els mitjans públics no són un luxe, sinó que responen a una necessitat social d´informació veraç i plural, a una necessitat cultural, formativa i educativa. Per tant, són instruments per assolir una societat del benestar, una societat del coneixement. Els mitjans públics tenen futur i cal trobar solucions que asseguren la seua funció social. Sembla que per a RTVV no s´han trobat solucions. Sembla que el camí s´acaba, de moment. Al capdavall, la decisió ha estat tancar RTVV, és a dir, silenciar el futur.

*Juan José Bas és professor d´Estructura Audiovisual en la Universitat CEU-Cardenal Herrera i autor de la tesi doctoral "El naixement de la Radiotelevisió Autonòmica Valenciana (1978-1989): antecedents, gestació i constitució"