Amb una manifestació que commemorava el Dia de la Terra Palestina va finalitzar el Fòrum Social Mundial de Tunísia. Militants de moviments socials, sindicals, entre els que ens trobàvem STEPV i la Confederació Intersindical, organitzacions no governamentals i de la societat civil, es van reunir novament per a reflexionar sobre les seues iniciatives i el com construir agendes de lluita comuna contra les polítiques neoliberals.
Açò va ser arreplegat en l´Assemblea final dels Moviments Socials, que va destacar la importància de pensar i actuar cap a l´altre món possible, de manera global, plural i unificada. En el document elaborat assenyalen, especialment, la lluita contra les multinacionals i l´actual sistema financer, les iniciatives per la justícia climàtica i alimentària, l´enfrontament a la violència contra les dones, les iniciatives per la pau i contra la guerres i les noves formes de colonialisme, així com el camí per a la democratització dels mitjans de comunicació i la construcció d´alternatives. Per a cada un d´aquests temes s´anirà construint una agenda d´accions de mobilització mundial.
Una vegada finalitzat el FSM 2015 i anunciat pel Consell Internacional que el pròxim se celebrarà per primera vegada en el nord, en Montreal (Canadà), torna el debat sobre els seus èxits i limitacions. El FSM 2015 ha tingut menor presència d´organitzacions internacionals de primer ordre, com haguera estat lògic després de la recuperació que es va donar a Tunísia 2013. També constatem que no es va poder donar el salt avant esperat en el seu funcionament. Visibles desajustos organitzatius van portar a la realització de moltes activitats en paral·lel i sobre una mateixa temàtica i, per tant, van impedir l´assistència desitjada. No obstant això, és molt probable que molts d´estos problemes foren deguts al complex moment que va viure Tunísia eixos dies. No seria per tant erroni el valorar com principal èxit d´aquest FSM, la seua pròpia realització. Assenyalem que va ser realitzat amb un advers i complex clima meteorològic i politicomilitar, perquè la seua inauguració va ser duta a terme tan sols sis dies després del sagnant atemptat del dimecres, 18 de març, en el Museu El Bard.
Un altre avanç, assenyalat per moltes de les organitzacions assistents, va ser l´augment de la qualitat de la reflexió. Encara que hui és impossible fer un resum de les més de mil activitats auto-gestionades realitzades, propostes per quasi 4.500 organitzacions del món sencer, la veritat és que les quasi trenta Assemblees Temàtiques de Convergència van permetre aprofundir, durant els dos últims dies del FSM, les principals reflexions dutes a terme.
El que hui ja està en debat, no és només la constatació de la realitat tunisenca, ni la discussió sobre la conveniència o no sobre on serà el futur FSM. Es tracta sobretot de discutir el moment de la seua realització, la necessitat que els fòrums tornen a realitzar-se anualment, donada la rapidesa amb què es produïxen els esdeveniments. Es tracta de pensar en que cal canviar de la seua metodologia; la presència i visibilitat del mateix a nivell internacional. No oblidem tampoc la reflexió sobre el paper que exercix un vell Consell Internacional incapaç de renovar-se i de buscar noves formes d´articulació que permeta una major participació dels nous moviments socials, de relacionar-se amb els governs progressistes, que com en el cas de Sud-amèrica, intenten avançar davall la pressió de les noves formes d´intervenció dels Estats Units i els seus aliats de la Unió Europea.
La pregunta final, després de constatar que actualment no hi ha alternativa al FSM, és saber si este serà capaç de construir una estratègia articulada de superació del capitalisme i elaborar respostes viables a la crisi actual de la humanitat. Totes i tots confiem en aquesta possibilitat.
