M´he llegit l´acord del Botànic, que és un document de màxims on tres grups s´han posat d´acord per embastar un poder de futur „repartir-se el pastís„ encara que alguns hagen hagut de cedir en plantejaments seriosos a fi de tocar govern, que és el que tots volien. La primera cosa bona és que hem acabat amb el soroll i l´algaravia en el carrer, ja que si estan dins ja no poden estar fora anant contra ells mateixos. Això és d´agrair.

Al llegir la introducció et trobes per tres vegades mínimes la denominació Pais Valencià i alguna més en l´interior. En cap moment es parla de Comunitat Valenciana. Això ja demostra per on van els tirs, i és per eixa postura tan radical i fora de lloc per el que ens anuncia per on anirà el futur de la Comunitat Valenciana. I més quan veus com el conseller Marzà, també el conseller Alcaraz, han deixat clarament dita qual és la seua postura en relació al País Valencià i el que per a ells porta com a pertinença als Països Catalans i a la seua independència.

Eixe és el problema de la denominació País Valencià: falta de respecte al nostre Estatut i una queremcia a ajuntar-se en els catalans, perquè segons ells tenim la mateixa llengua i formem part d´eixe estat denominat Catalunya. Tot això ens porta a donar uns passos arrere, a entrar una altra vegada en assumptes que teníem ja superats i que tornen a agafar-se en noves forces: llengua, denominació, festivitats, etc. Estem en la feina del matalafer, fer i desfer.

Han armat tot tipus de batalles campals dins i fora de les Corts. Han portat els arguments al màxim. I tot per arribar al poder per reprendre el que ja pensàvem superat i del que no hi ha manera que isquen, en un bucle permanent que és un llast per a tots els valencians.