Els vells lectors recordaran la figura de l´estat d´excepció, engendro jurídic amb la qual el règim franquista es permetia suprimir els ja minsos drets polítics de la ciutadania, mitjançant un decret-llei, a la mínima ocasió en que l´ordre públic se li escapava de les mans. Em va vindre al cap quan les anteriors Corts Valencianes aprovaren una llei d´urbanisme (Lotup, 2014) que introduïa un nou concepte jurídic, l´Actuació Territorial Estratègica (ATE), pensada com una via-turbo per a aprovar projectes urbanístics a la mida de certs promotors, si el Consell declarava que, pel seu interès general, requerien «un procediment de tramitació específic i accelerat».
L´ATE suposava una altra de les aportacions innovadores de la legislació urbanística valenciana. Dit d´una altra manera, una anomalia en el context de la legislació espanyola o europea. Era un mecanisme d´excepció inventat pel PP per a poder forçar, per banda de la Generalitat, la voluntat proteccionista dels (pocs) municipis que es van oposar, en el seu moment, a la bambolla immobiliària.
Un procediment excepcional per a «superar» els procediments legals d´avaluació, participació i salvaguarda ambiental, imposat a la legislació espanyola per les directives europees, però que certes Administracions es resistien a aplicar com cal. En realitat es tracta de fer un vestit a mida per a un projecte privat, al qual se li aplica un tracte de favor, que inclou la suspensió dels procediments legals que s´imposen a qualsevol altra iniciativa, la qual cosa implica d´entrada, una discriminació respecte als seus competidors.
El seu antecedent més directe estaria en la Llei del Golf, impulsada pel llavors conseller, ara presidiari, Rafael Blasco, que pretenia poder imposar a un municipi la creació d´un camp de golf (i sobre tot de la seua urbanització annexa), amb el pretext de l´interès general i la creació de riquesa. I un altre antecedent podria trobar-se en la tramitació del Pla especial per a la Zona Logística (ZAL) del Port de València, a La Punta, que era legalment «sòl no urbanitzable d´especial protecció». Per tal de forçar la legislació vigent, que no permetia la requalificació directa per l´Ajuntament, la Generalitat va promoure una «reserva de sòl» per interès comunitari, i una vegada sustraida del planejament normal, ser adquirida forçosament pel Sepes (Ministeri de Foment), ser requalificada per l´Ajuntament, i posada a disposició del Port. Iniciat l´expedient en 1994, amb una lamentable coincidència de totes les Administracions (PSOE i PP), a pesar de la forta resistència dels residents, el 2002 es va acabar l´expulsió física amb ajuda policial, i l´enderrocament de cases, alqueries i barraques. Es van fer els vials del futur polígon, per a romandre buit tots estos anys, i trobar-se en 2009 amb l´anulació del projecte, per sentència del Tribunal Suprem, ratificada el 2015.
Des de l´aprovació de la Lotup, només s´ha aprovat una ATE, a Alcoi, recorreguda en estos moments per l´Ajuntament davant del Suprem. Pretenia crear un nou polígon industrial en una zona no urbanitzable, lluny del casc urbà, amb problemes d´accés i risc d´afecció als aqüífers. Els intents de recolzar amb ATE els projectes d´Ortiz-Ikea en Rabasa (Alacant), o de l´hotel-casino a València no prosperaren, i l´única ATE que està en tramitació efectiva, en estos moments, és la de l´anomenat Puerto Mediterráneo, a Paterna, amb forta contestació social, i pendent de la declaració d´impacte ambiental.
El passat febrer, el ple de Les Corts Valencianes va acordar, amb els únics vots en contra del PP, instar al Consell a eliminar la figura de l´ATE i canviar l´actual model de gestió urbanística, de manera que s´aplique la norma general. Sorprèn que ara, en aparèixer un nou projecte de centre logístic d´Inditex a Elx, algun dels actuals governants sembla no haver-se´n assabentat, i ha defensat la possible l´aplicació d´una ATE, per tal d´accelerar la inversió anunciada.
Potser pensen que les figures jurídiques són neutrals, i totes es poden utilitzar per a un bon fi. Uns altres pensem que les ATE són una figura perversa, que pretén burlar els procediments reglats d´avaluació ambiental i de participació, i que ja existeixen procediments per a accelerar projectes d´interès públic, i disposar de sòl per a actuacions de tipus estratègic o productiu, quan a la Comunitat Valenciana la disponibilitat de sòl urbanitzat o programat és ingent, i podria acollir qualsevol activitat.
