La xifra de dones assassinades per la violència masclista, després de 16 anys, no minva, augmenta, i ha passat de 54 en 1999 a 60 en 2015, tal com ens relatava l´estudi publicat a Levante-EMVel 17 d´abril passat. La catedràtica Amelia Valcárcel, durant el seu discurs «Feminismo y ciudadanía» „que es pot veure a YouTube i que, com tots els seus discursos, hauria de formar part dels curricula escolars dels llibres d´Història i de Filosofia„ estava convençuda que les persones que tenia al davant eren totes feministes, encara que algunes no ho sabien. Crec que l´afirmació és massa rotunda, massa optimista, i que s´hauria de matissar.

Tot i que estar contra la violència de gènere, o de qualsevol altra, potser siga un sentiment majoritàriament compartit, posar-se a treballar des dels àmbits corresponents per combatre-la és una altra cosa. L´àmbit lingüístic, el que jo més conec, la matèria primera del qual és el llenguatge, té persones defensores i detractores pel que fa als usos del que les guies anomenen llenguatge no sexista, i que les lleis d´igualtat demanen que s´use. Sense voler o volent, a través del llenguatge, podem perpetuar o no un imaginari col·lectiu discriminador o, al contrari, inclusiu. I aquest imaginari, modulat a través del llenguatge, eina poderosa, de segur que contribueix a l´hora de generar pensament i, per tant, a l´hora de generar actituds inclusives; i ens referim al llenguatge usat en qualsevol àmbit: tant el dels documents de l´Administració pública, com el dels llibres de text i materials escolars, com el dels mitjans de comunicació, per exemple.

Elena Simón, catedràtica de francès, professora d´ESO i especialista en materials didàctics amb perspectiva de gènere, ens contava en la reunió organitzada per la Unitat d´Igualtat de la Conselleria d´Educació, que açò de la igualtat de gènere a les aules li recordava al procés de normalització lingüística a les escoles, quan començava a implantar-se la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià. Aquest paral·lelisme em semblà bastant interessant. Des d´un punt de vista pràctic, inclusiu i solidari amb la realitat on vivim, i segons la Lingüística Aplicada, centrada en l´estudi de problemes socials, podem actualitzar i ampliar aquell procés escolar inicial i reanomenar-lo, ara, normalització sociolingüística.