A Pablo Iglesias no li agraden els deures escolars en l´Educació Primària, i per tant farà per prohibir-los. Així ho va dir el líder de Podem al programa 26J Quiero gobernar, de Tele 5, per a goig dels xiquets que l´entrevistaven. Obri així un debat que divideix els experts. I com en aquest país és prou que un polític diga blanc per a què un altre diga negre, i qualsevol tema vinculat a l´educació ha sigut sempre terreny abonat per a la controvèrsia, la contaminació política d´un debat que hauria de ser assossegat està servida.
Tot i que per raons pedagògiques i socials he sigut sempre crític amb l´abús de deures escolars perquè no respecten la conciliació familiar i provoquen estrès en l´alumnat, com acaba d´advertir un estudi recent de l´OMS, he cregut sempre també que cal buscar un punt de confluència amb aquells que en són partidaris perquè consoliden els coneixements assolits en classe i fomenten l´autonomia personal. L´urgent és eliminar de soca-rel el model actual, causa tantes vegades de tensió familiar i factor que alimenta la desigualtat entre alumnat ric i pobre, segons l´OCDE. Si té que haver deures, que no se n´abuse per tal de no sacrificar el descans i temps lliure de l´alumnat. Només una decisió salomònica que contemple totes aquestes variables satisfarà les dues parts en litigi i resoldrà una qüestió que, en tocant a opinions, com la grossa de Nadal, estan molt repartides.
El que no pareix encertat és corregir un defecte (abús de deures) cometent un excés (prohibint-los). Es comença prohibint els deures escolars i s´acaba prohibint els salers a les taules. In medio virtus, la virtut és al mig, diu l´aforisme llatí. Pel que fa a deures escolars subscric l´eslògan del Maig del 68 «prohibit prohibir». Prohibit prohibir tasques escolars i també prohibit deixar les coses com estan. Els deures per a l´alumnat són com l´aigua per a les plantes: si n´hi ha massa es podreixen, si no n´hi ha s´assequen. Deures sense eixir-se´n de mare. Amb trellat. Trellat és la paraula clau.
