El títol no pertany al lèxic oficial, però ve a pèl la inclusió de dues pes al mot italià per definir la hipòtesi que Units Podem i les confluències supere al PP en les pròximes eleccions. Diran que costa més creure en aquest supòsit que en un concert de Lady Gaga al Vaticà. Però si Units Podem li fa el sorpasso al PSOE i no supera al PP, com pronostica el CIS, tinc la convicció que governarà el PP amb l´abstenció dels socialistes, que mai recolzaran un govern presidit per Pablo Iglesias. Mai dels mais! Si arriba el dia i aquest pronòstic fa figa, em menge l´article.
I per què Iglesias es quedaria com la nóvia de Pinet? Perquè el PSOE creu que és la causa dels seus mals, i no la conseqüència que se´n deriva. El PSOE perd vots i Podem els guanya, però aquest és el símptoma, no la causa. «Correlació no implica causalitat», diuen en estadística. En lloc d´envestir contra Podem, el PSOE faria bé meditant sobre les causes del desafecte. La mare de totes les tragèdies socialistes és que els seus dirigents porten anys actuant amb la frivolitat de la reina Maria Antonieta, quan l´informaren que el poble no tenia pa i ella va contestar: «que mengen pastissos».
Existiria Podem si el PSOE no haguera traït els principis de l´esquerra? És evident que no. Anul·lada la causa no hauria emanat l´efecte. Si milers de socialistes s´han divorciat del PSOE és perquè els ha despagat i Podem ha sabut il·lusionar-los; en política, com en l´amor, la il·lusió sempre porta l´esperança pegada al faldó. «El segon matrimoni és el triomf de l´esperança sobre l´experiència», va escriure Samuel Johnson. La vella guàrdia trabucaire del PSOE no ho veu així, per això odien a Podem. I Pedro Sánchez, cremat per les enquestes „que no pels efectes del sol„, més que guanyar les eleccions, tracta d´evitar que Iglesias li guanye. Un objectiu sublim, no? Si el PSOE queda tort que Podem queda cec. I això no és una hipòtesi, sinó una realitat que està a la vista. I allò que està a la vista no necessita ulleres.
