Jo no sé si el cessament de dos alts càrrecs del Consell és conseqüència d´haver posat «el llistó de l'ètica política molt alt», com diu Mónica Oltra, o una exhibició de roba íntima que revela aigües agitades en les profunditats de Compromís. Siga aixina o allina, un terratrèmol marí en un pitxer d´aigua; tot i que alguns han volgut veure-hi una telenovel·la estiuenca d´amors i desamors „seguint l´ortodòxia del gènere„, entre el Bloc (partit al qual pertanyen els càrrecs cessats) i Iniciativa (partit que dirigeix la Conselleria de Transparència, autora dels informes que motiven els cessaments).
L´actuació de Transparència en ambdós casos ha fet tronar i ploure perquè, front a allò que era habitual, ara no s´han fet els ulls grossos. La transparència, per tant, no era una simple promesa electoral, sinó un compromís real de qui no es renta les mans com Pilat i mesura tothom amb la mateixa vara. Alerta, doncs, que ve tronà, s´hauran dit la resta de conselleries. I com que cal ser exigents amb els estàndards d´integritat i bon govern, l´alerta s´hauria d´activar també als ajuntaments, diputacions i Administració de l´Estat. Ja tenen dos exemples de bones pràctiques. Ara, que posen els noms, si n´hi ha.
Res a veure amb el fulletó per entregues del PP valencià, que recorda les velles novel·les de l´oest de Marcial Lafuente Estefanía; puix, si en aquestes ixen a mort per pàgina, en el PP ixen a corrupte per dia. «És una llàstima que [Transparència] no existira abans», es lamentava Julio Monreal, diumenge passat en Levante-EMV. Marededeusenyor si arriba a existir! En quatre dies mal contats ens quedem sense Consell i amb un informe de Transparència demanant la pròpia destitució. Abans que una conselleria de Transparència jo haguera proposat una fumigació en tota regla, ja que no se m´ocorre res millor per acabar amb una plaga que, seria la número onze, si em pose bíblic qual Moisés en l´antic Egipte.
