Amb la xerrameca pròpia d´un venedor de mantes (per dir una professió la mar d´entranyable), Albert Rivera ha comparegut per vendre´ns l´acord d´investidura. Ho ha fet com el mític Ramonet, venedor ambulant d´Oriola que a la segona mitat del segle passat anava pels pobles venent mantes: «por mil pesetas le doy esta manta de cuadros, esta otra estampada y una colcha floreada». I com no hi ha drama més gran que el d´aquell que necessita vendre a qualsevol preu i tot i així no troba comprador, afegia: «y como estoy generoso, hoy no le cobro mil pesetas, ni ochocientas. Se las doy por setecientas; y además le regalo un juego de toallas i un peine».
Paraules i més paraules. Discurs carregat de petulància i enunciats grandiloqüents a base d´Espanya i més Espanya. Si Rajoy diu per a no dir, Rivera es carrega d´Espanyes i les dispara com una metralladora. L´acord, fet i pastat al que mesos enrere va signar amb el PSOE, no suma suficients escons, i per tant planteja reformes legislatives que necessiten el suport d´altres forces polítiques. Així que plou sobre mullat. I estem on estàvem perquè, descartada l´abstenció del PSOE, amb l´actual composició del Congrés no pot prosperar cap investidura al marge d´Units Podem.
Si Rajoy fracassa, Sánchez i Iglesias hauran de buscar l´entesa. Sé que a Sánchez els seus no li ho posaran fàcil; però és així, navegant entre esculls i marejols, com es demostra la perícia del dirigent. Quan la mar està calmada, qualsevol és bon timoner. Sé també que els socialistes i podemites menys donats a l´autocrítica es tiren en galtes el fracàs anterior de Sánchez amb justificatius de pati d´escola, com els xiquets que s´exculpen d´una iseta dient: «jo no he sigut, senyor mestre, ha sigut ell». I és que el fracàs és orfe; al contrari que a l´èxit, que li sobren pares. Però, ho hem de deixar així? Cal que Podem siga més flexible i que el PSOE entenga que Podem ha vingut per a quedar-se, i que per a governar tots dos es necessiten (el País Valencià n´és l´exemple).
