´El valencianisme enfront d'Espanya. Una anàlisi estratègica´, d'Amadeu Mezquida és l'última de les aproximacions al pensament metavalencianiste actual. Potser, allò en què el treball de Mezquida marca la diferència respecte als seus precursors és la joventut de l'autor, encara que els resultats de la seua anàlisi en la campanya municipal de Compromís al cap-i-casal l'avalen, aixina com el fet que este treball és el primer que apareix publicat després dels millors resultats de la història del valencianisme polític que milita dins les files de Compromís a tots els nivells.
Usant la fraseologia de moda, pregunta pel per què, pel què i pel com del valencianisme, fent un resum dels motius que mouen un moviment identitari des dels finals del franquisme fins a l'actualitat, amb tot el seu seguit de tesis, antítesis i síntesis fins arribar a la fórmula que, en el segle XXI, ha aconseguit major èxit: Compromís. Finalment, dóna pas a la pregunta que va a portar-nos a la seua tesi: ¿com pot el valencianisme incidir/transformar/crear una voluntat de ser i sentir-se valencians en el si de la societat valenciana de hui? La pregunta és molt oportuna.
En la meua opinió, la pregunta que es fa és tota una paradoxa i, al mateix temps, reflectix la realitat que vivim en estos moments: ¿per què, alhora que el poble valencià s'espanyolitza, el valencianisme agarra força? ¿Què ha fet bé i què ha fet malament el valencianisme?
Les respostes de Mezquida ens proponen fer una anàlisi de l'estratègia emprada fins a l'aparició de Compromís per part del valencianisme que han representat la UPV i el BNV. L´abandonament de les essències -moviment de pedra picada- per a fer el pas del nacionalisme ètnic al cívic. Eixa estratègia, ha sigut un encert que ha obert el discurs a moltes capes valencianes, que veïen els costos d'entrada al valencianisme massa alts, alhora ha connectat amb els moviments de regeneració democràtica. Des del seu punt de vista, este últim viatge encara no s'ha acabat. I sóc de l´opinió de l´autor: l'actual situació de Compromís no pot ser la definitiva en la seua configuració, haurà d'avançar cap a una major cohesió interna o les forces centrífugues poden acabar desfent la coalició.
Compartixc l´anàlisi final del discurs que, al seu entendre, ha de fer el valencianisme actual davant de la dualitat valenciana, convertint la identitat valenciana en una identitat més líquida que puga conviure amb normalitat amb la identitat actual dominant entre els valencians: l'espanyola. Eixa idea ens porta al que hem comentat adés sobre els costos d'entrada al valencianisme, en este cas, a la defensa de la identitat valenciana.
Les conclusions finals a que arriba l'autor, encara que són pròpies del moment actual, són prudents de cara al futur immediat del país: emplaça els valencians conscients i el valencianisme en el seu conjunt a seguir aprofundint en les estratègies que, des de la constitució del segon Compromís en el 2011, han portat la coalició als resultats actuals.
Val a dir que, tot i que no estic d'acord amb la identificació unívoca que fa l'autor entre valencianisme polític i Compromís, l'anàlisi que en fa servix, al meu entendre, per a qualsevol classe de valencianisme que vullga declarar-se regenerador en el sentit ample del terme. En definitiva, és un llibre de lectura obligada per a tots els valencians conscients i en el que pocs valencianistes estaran en desacord en les seues parts fonamentals.
