Nou atemptat terrorista a París. Un policia mort als Camps Elisis per un individu islamista radicalitzat. No faré recompte perquè la llista d´atemptats seria llarga, terrible i esperpèntica. Els últims anys assistim a una escenificació global del terrorisme com mai havia passat. Tant se val que siga a Orient que a Occident. Ara bé, les repercussions mediàtiques no són les mateixes. L´etnocentrisme europeu és així, lamentablement. Què està passant? Cap a on anem? Què hi podem fer? És una guerra? De quina guerra parlem? És recomanable acudir als sociòlegs de tant en tant per trobar una mica de llum que ens ajude a comprendre la complexa societat que vivim.
Mentre complimentem amb els gestos rituals de la quotidianitat occidental, treball, família, festivitats, oci, etcètera, la televisió colpeja amb un nou atemptat terrorista: París, Dortmund, Alepo, Londres, Estocolm, Istanbul€ La televisió esquitxa sang i vísceres contínuament. De fet, convivim amb plena naturalitat amb el terror. És una guerra? Sí, és una guerra. Però han desaparegut els bàndols enfrontats a la manera clàssica. En les velles guerres s´enfrontaven estats i exèrcits clarament delimitats.
Tanmateix, a hores d´ara assistim a l´escenificació de les guerres virtuals amb objectius presumptament humanitaris (ho va posar en pràctica fa poques setmanes Donald Trump): per a les societats occidentals són un esport per a mirar a través dels mitjans de comunicació que són els teatres decisius on s´adrecen les estratègies operatives dels exèrcits (Michael Ignatieff). Les noves tecnologies militars i els bombarders han substituït la infanteria. La guerra del Golf i la dels Balcans van ser el punt d´inflexió. En la part contrària, el gihadisme, entre altres procedències de violència terrorista, busca colpejar brutalment la modernitat occidental i escenificar l´apocalipsi utilitzant al seu servei les noves tecnologies de la informació.
Citaré ara un clàssic si em permeten. El sociòleg alemany Ullrick Beck encunyava en un lúcid assaig de gran èxit internacional de final dels anys vuitanta el terme societat del risc. Beck ens explicava que el món ja no pot controlar els perills que la modernitat genera. És a dir, l´èxit de la modernitat (la industrialització, el creixement de l´economia global, la societat del benestar...) ha generat greus problemes com el canvi climàtic -la contínua emissió de gasos dels països desenvolupats- o els fluxos dels grans mercats financers internacionals davant dels quals els estats i les economies nacionals s´han mostrat totalment impotents del seu control.
Fins i tot les grans tragèdies naturals no estan exemptes de la intervenció de l´home: desforestació, prevenció tecnològica, contaminació, etcètera. Cal afegir, òbviament, el perill del terrorisme global. I no únicament el perill del terrorisme gihadista. A Dortmund se n´ha escenificat recentment un altre: l´econòmic. Un individu pretenia guanyar diners a la borsa atemptant contra els jugadors de futbol del Borussia Dortmund.
Mentre la misèria és jeràrquica, el nou risc és democràtic i global i afecta tothom per igual: pobres, rics, classes mitjanes€ Els nous perills ja no són qüestions locals, formem part d´una comunitat de perill mundial. D´altra banda, la por condiciona la vida dels ciutadans. En nom de la seguretat els estats retallen drets i llibertats individuals. És la perversió de la societat del risc.
Una mica d´esperança davant la tragèdia permanent: Ullrich Beck encunya també el terme moment cosmopolita en la revisió del seu llibre anterior. Som ciutadans d´un espai de perill comú de caràcter global. I això vol dir que els perills ens afecten més enllà de la classe social, la procedència ètnica, religiosa o nacional. ¿És possible que brolle un espai moral i polític que genere una cultura civil de la responsabilitat per damunt de fronteres i enfrontaments? ¿És possible que hi haja un reconeixement dels altres com iguals i diversos, de la pluralitat del món? De qualsevol manera, allò que resta ben clar és que la societat del risc ens ha fet ciutadans d´un món sense rics ni pobres, el terror pot colpejar igualment el cor d´una ciutat occidental rica que una d´oriental més pobra. Ens hem convertit en una comunitat de perill mundial.
