08 de junio de 2017
08.06.2017
Els criteris lingüistics de la Generalitat 1

Els 'Criteris' de la DGPL i les lleis valencianes

08.06.2017 | 01:38
Els 'Criteris' de la DGPL i les lleis valencianes

En relació a la llengua pròpia, el Govern valencià actual és diferent de l´anterior. La majoria de membres l´usen regularment en les intervencions públiques; estan potenciant-la en l´escola i en la societat; han elaborat una disposició sobre usos institucionals; recuperaran RTVV. En eixe marc, hauria de ser positiu que la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) haja editat Criteris lingüístics de l´Administració de la Generalitat (23-11-2016), encara que això depén del contingut del llibre. En este article, comentaré a qui és aplicable i com s´ha elaborat. Em fonamentaré en un informe de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Les normes de l´Acadèmia (institució estatutària) han de ser respectades per totes les institucions públiques valencianes. En canvi, la DGPL (integrada en la Conselleria d´Educació) és un òrgan de quart nivell. Quant als Criteris, tenen un rang legal baix (són una resolució administrativa). Només són aplicables al Consell i les conselleries. Queden fora les altres institucions estatutàries, els ajuntaments, les diputacions, les universitats i l´Administració de l´Estat.

A més de tindre una aplicació reduïda, els Criteris s´han elaborat d´una manera poc regular. La Introducció (que no està firmada per ningú) explica que la DGPL «va encarregar a un grup de tècnics lingüístics la redacció del primer esborrany». Però no hi ha cap nom. En 1995 (quan encara no existia l´Acadèmia), la Conselleria d´Educació publicà un llibre d´estil, Criteris lingüístics, el qual exposa el nom del director, de la redactora, de la revisora i de les nou persones d´institucions valencianes que intervingueren en la confecció de l´obra. Un treball transparent necessita dir qui són els autors per a poder atribuir-los els mèrits (i, si escau, per a demanar-los responsabilitats).
Elaborat el treball, la DGPL l´envià a 19 institucions. La introducció no informa si han contestat per escrit; i, si ho han fet, a on es poden consultar les respostes. A més, en la llista no apareix el Consell Valencià de Cultura (institució estatutària). I, sobretot, els lectors veuen que la DGPL no ha buscat la col·laboració de l´Acadèmia.

Com que en propostes sobre el valencià és preceptiu que l´Acadèmia faça un informe, la DGPL envià el llibre a la institució després de la consulta dita. Ho va fer el 29 de juliol, en un període en què l´Acadèmia no es reunix; i demanà l´informe per via d´urgència. L´efecte va ser que ni les seccions ni el ple de l´Acadèmia pogueren debatre el contingut del llibre i participar en l´elaboració de l´informe. En agost, es reuniren tres acadèmics i un tècnic per a estudiar l´obra i elaborar un informe, enviat a la DGPL el 13 de setembre del 2016. Mig any més tard, es va repetir el procés (una orde sobre la Junta Qualificadora, que la DGPL envià a l´Acadèmia el 19 de desembre).

En l´informe del 13 de setembre, hi han tres aspectes: el legal, el social i el normatiu. En la part legal, el document, després de constatar la jerarquia entre l´Acadèmia i la DGPL en la normativa, observa que el títol que tenia (Criteris lingüístics de la Generalitat Valenciana) no és adequat. A la vista que el llibre només és aplicable al Consell i les conselleries, «caldria corregir-lo» i posar «Criteris lingüístics de la Direcció General o del Consell». La DGPL ha mantingut el nom Generalitat.

Passem a la part social. L´Acadèmia no va ser creada només per a posar la normativa lingüística valenciana en les lleis. És ben sabut que les Corts Valencianes li varen assignar una altra finalitat: contribuir a superar la fractura social sobre la naturalesa del valencià. Justament pels objectius socials que ha de complir, l´Acadèmia no es limita a elaborar normes: també té «la voluntat de teixir consensos entre les diverses sensibilitats lingüístiques».

Un mitjà d´eixe objectiu social és «oferir, en molts casos, diverses solucions» (com ara la presència de espill i mirall en el diccionari). Però no totes les solucions tenen el mateix valor. L´informe explica que les publicacions de l´Acadèmia recorren a diversos mitjans per a dir quines formes i quines paraules són «preferibles» en la llengua pública (en l´exemple, espill).

Anant per eixe camí, la institució busca que arribem a una pràctica estable i consolidada «per al conjunt de les administracions públiques». El pol oposat d´eixa actuació consistix en canviar les formes i les paraules segons «les preferències del partit que governe en cada moment» (o pitjor encara: «segons les vel·leïtats personals de cada redactor» d´un llibre d´estil). En definitiva, l´Acadèmia té l´obligació d´oposar-se a l´ús partidiste del valencià.

A partir del marc descrit (legal, social i normatiu) l´informe constata que convé «revisar algunes de les solucions fixades en els 'Criteris lingüístics'». En un altre article, comentaré quines peticions de l´Acadèmia ha atés la DGPL i quines no.

Acabaré descrivint una anomalia. Els criteris no expliciten si seguixen les propostes de l´Acadèmia. L´actuació adequada hauria sigut que, cada volta que l´òrgan inferior es separara de la institució superior, ho notara i, sobretot, ho justificara. Un exemple: l´Acadèmia posa en igualtat «vos quedeu» i «us quedeu»; però només usa «vos» perquè és l´actuació dels valencians (i dels balears) i, sobretot, perquè «us» sona estrany a la majoria de valencians. En canvi, els Criteris, sense aportar cap justificació, es decanten per «us». Francament, no m´imagine a Ximo Puig, Mónica Oltra o Enric Morera dient en un discurs: «Valencians, no puc veure-us pobres».

Fonamentar i justificar les separacions és una actuació pròpia d´una societat coherent, a on cada institució fa la seua faena. Però no ha sigut així, sinó al revés: són els elaboradors de l´informe de l´Acadèmia els qui han hagut de llegir els Criteris i, punt per punt, contrastar-los amb l´AVL per a trobar les divergències. Diria que no estem davant d´una actuació pròpia d´una societat democràtica, transparent i eficaç. Per una altra banda, ara ja puc dir que u dels motius d´estos articles és contribuir a posar l´Acadèmia en el seu lloc.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine