L´11 de juny del 2015 el PSPV/PSOE, Compromís i Podemos signaren l'Acord del Botànic. Un acord que garantia fer el PP fora del govern de la Generalitat, dotava de majoria parlamentaria al nou govern i marcava un pla d´actuació. Ara que ens acostem a l´equador teòric de la legislatura crec que és un bon moment per a valorar l´evolució de tot plegat, valorar els entrebancs i les dificultats, aplaudir els avanços i també criticar les errades i les insuficiències. Crec però, que l´anàlisi detallada d'aquesta evolució correspon en primer lloc als partits polítics i a les pròpies Corts Valencianes.

En aquest sentit és de valorar l´anunci fet per un dels partits signant de l´acord, Podemos, de propiciar una auditoria ciutadana. Una pràctica que hauria de convertir-se en habitual i ser ben rebuda per tots els partits democràtics. Des de la societat civil ens toca acompanyar críticament aquest procés d´aprofundiment democràtic, aportant els nostres punts de vista parcials o totals tot aprofitant l´eina per enfortir la pròpia societat civil, sense la qual difícilment es pot fer avançar la societat en temes importants.

Per la meua banda he anant fent públiques una sèrie de preguntes obertes, les respostes de les quals ajuden a avaluar la direcció que portem i la velocitat a la qual anem. La primera pregunta que molta gent ens fem és: L'actual majoria política es consolidarà o no serà res més que un episodi temporal? Crec que no hi ha encara una resposta convincent. Les diverses enquestes publicades recentment marcaven dues tendències: per una banda, en el camp polític del canvi, es mantindria l´actual majoria tot i que amb canvis interns en la representació dels diversos partits que hi participen, per l'altra banda, en el camp polític de la dreta, alarma veure com el PP continua tenint una importantíssima base electoral que no sembla minvar. La raó d´aquesta persistència del PP obeeix principalment al fet que la major part de les crítiques que se li fan (amb tota raó) tenen a veure amb el tema de la corrupció i dóna la sensació que és un tema que les persones que voten PP ja tenen amortitzat.

Com superar aquest aparent atzucac? Doncs més enllà de continuar lluitant i denunciant la corrupció, cal posar l´accent, i contraposar, al model social que representa i defensa el PP, un model social alternatiu més solidari, equitatiu, equilibrat, inclusiu i respectuós de les llibertats individuals i col·lectives. Unes llibertats que per a que ho siguen de debò han d´estar basades en les condicions socials i materials de la majoria per tal que aquesta puga exercir-les. És a dir posar la Generalitat i l´economia al servei de la millora de les condicions materials de vida de la majoria de la població. Només quan en la vida diària siga evident un canvi profund en l´orientació de les polítiques públiques, començarem a trencar de debò el "sòl electoral" del partit que representa la corrupció, l´integrisme espanyolista i un model de societat asimètric.

Aquest canvi de fons enllaça amb la segona pregunta ¿El canvi és una simple alternança política o tenen voluntat de transcendir-la propiciant un procés d'apoderament popular i potenciant el País Valencià com a subjecte polític? La raó té a veure en les veritables competències que té ara mateix la Generalitat valenciana en temes tan importants com és la gestió de l´economia. És possible aplicar veritables polítiques socials, tenint només algunes competències delegades i uns recursos, també delegats, que no arriben ni al mínim per a cobrir tals competències? És possible respondre a les necessitats del país quan patim un espoli permanent i estructural que ens ha transformat d'un país ric a un país empobrit? Sóc dels que pense que en termes socials l´actual govern té la voluntat d´avançar en la bona direcció però amb tal penúria de recursos que els efectes beneficiosos d´eixes polítiques ni arriben, ni poden arribar, a afectar positivament les condicions de vida i de treball de la majoria.

La tercera i quarta pregunta que vam fer fa uns mesos tenien a veure amb el paper de la societat civil i la relació amb les institucions: ¿Permetrà la nova majoria la independència de la societat civil o per contra estarem abocats a repetir la nefasta experiència dels anys 80 i 90? Podrà la societat civil empènyer i garantir que el canvi vaja més enllà de la mera alternança partidària? Ara mateix crec que ja es pot dir que la societat civil opera en dos camps que evidencien el grau de dependència o d'autonomia. Per una part algunes entitats han entés que havien de jugar un paper de corretja de transmissió de les polítiques de les conselleries ocupant, al meu parer incorrectament, l´espai dels partits polítics mentre per una altra part hi ha entitats, la majoria, que malgrat els raonables dubtes del principi causats per la novetat de la situació s´han situat, en la meua opinió de forma correcta, en el camp del suport crític des del qual generar espais de participació directa de la ciutadania. En aquest darrer camp podem situar clarament la defensa dels drets lingüístics i la "Crida pel finançament valencià" la qual està ajudant a socialitzar el concepte de l'espoli que patim com a país i l'exigència d'un posicionament en contra, i la demanda que haurien d'encapçalar-la, sense cap gènere de dubte, el Govern i els partits que li donen suport.

És en aquesta línia de suport crític on sorgeixen noves preguntes, dubtes i propostes. Dues d´elles tenen a veure amb temes que en funció que com es resolguen, podrem fer una valoració positiva o negativa d´aquesta legislatura o millor dit podrem valorar-la com una legislatura d´alternança política o de canvis transcendents. La primera pregunta és sobre la (re)apertura de la RTVV. Sembla que ja està feta i aprovada. Amb els òrgans de direcció elegits i amb un pla de desenvolupament seriós, però dissortadament, cada dia que passa hi ha una data més llunyana i incerta d'inici de les emissions. Bona part de la ciutadania no entén el perquè encara no emet. O almenys no entén la inexistència d'una data fixa d'inici. Tampoc no comparteix perquè no s´han recuperat les emissions de la TV3 castigant així a l´audiència, la qual reiteradament n'ha manifestat la demanda. L´argument polític de fer-les coincidir amb el desplegament de la televisió valenciana sembla més una excusa que un raonament seriós. Poc a poc va calant la idea que en alguns sectors del canvi hi ha una nul·la voluntat de tindre una RTV en funcionament ajudant a cohesionar el país, tirant de l´industria audiovisual i cultural autòctona i enfortint l´ús social de la llengua.

L´altra pregunta té a veure amb l´aprovació d´una nova llei electoral que a més d´altres temes molt importants, rebaixe la barrera electoral del 5 al 3%. Personalment tinc seriosos dubtes que aquesta llei que ja ha començat el tràmit a Les Corts, veja la llum aquesta legislatura. M´agradaria equivocar-me però no detecte les ganes ni la velocitat procedimental necessàries per a l'aprovació i si no s'aprova i entra en funcionament en aquesta legislatura serà només per interessos partidaris, no de país. I aquest país nostre no s´ho mereix.

La prova del cotó dels governs del canvi se situa ara mateix en aquestes línies roges, més enllà de millorar la gestió i de fer-ho amb un exercici de govern honest, coses que la majoria de la ciutadania dóna per suposat,