Aquesta expressió s´ ha incorporat a l´ actualitat al estar emprada per la nova direcció del PSOE. El cas és que una persona representativa de tal direcció, en una entrevista que he seguit a la televisió, ha atribuït tal invent al ex president Rodríguez Zapatero, la qual cosa es incerta. En alguna ocasió, de forma puntual, també l´ he esmentat, segurament com referència d´ alguna lectura de joventut, i és que fa dècades que l´ugetista i socialista Anselmo Carretero (1908-2002) va qualificar a Espanya «com nació de nacions». De segur que el lector de a peu s´interrogarà sobre qui fou eixe senyor, doncs bé, anem a presentar-lo de seguida.

Anselmo Carretero nasqué a Lleó, i morí a Mèxic on es va exiliar desprès de la desfeta el trenta nou, enginier industrial de professió, especialitzat en oceanografia, va viure de la seua carrera, ocupant càrrecs tècnics de l´ administració republicana i a l´ exili donà classes. La seua faceta més rellevant, però, fou com assagista i defensor del federalisme a Espanya, tot seguit enuncie alguns dels seus llibres més significatius: La integración nacional de las Espanyas, La personalidad de Castilla en el conjunto de los pueblos hispànicos, Las nacionalidades espanyolas. .. Cal dir que durant la transició com membre del Comitè Federal del seu partit va discrepar del procés autonòmic, al considerar que algunes preteses comunitats autònomes (com Castella i Lleó) mancaven de fonament històric. Podem doncs, afirmar que Carretero tenia una visió federal que anava més enllà de l´ estat autonòmic.

Segons una referència bibliogràfica, hi ha un correu de Pasqual Maragall de 2005 dirigit a Felipe González, en el qual el primer reivindica la concepció plural de Carretero davant de la preponderant al si del socialisme oficial espanyol. Hi ha aleshores una trajectòria oblidada, i que no sabem fins quin punt s´ intenta recuperar ara: la d´ un estat plural composat per nacions diferents, o si tot això que diuen, no és més una improvisació.

Òbviament, en la situació en el qual es troben es complicada, puix un problema com el que tenim plantejat no es pot resoldre en termes acadèmics, aleshores, l´ immediatesa i les urgències son evidents, puix les tensions entre Catalunya i l´estat s´han agreujat. Per això,doncs, parlar de «nació de nacions» sembla més aviat una forma d´ eixir del pas, en tant segueixen amb la llei i el constitucional a la mà. Així i tot, no estaria de més construir un espai de revisió i reflexió plural, en la línea que Carretero encetà anant més enllà de les paraules.