01 de octubre de 2017
01.10.2017

El conflicte català: l'esperit de la llei

01.10.2017 | 00:35
El conflicte català: l'esperit de la llei

En estos dies resulta difícil d´escriure de la qüestió catalana i ser alhora original. Ara per ara, amb l´ocupació de les finances públiques catalanes i les detencions d´alts càrrecs sembla que res és reversible. Així que, arribat eixe punt tan extrem, toca fer una reflexió per a intentar que les situacions irreconciliables troben alguna llum en benefici de la ciutadania.

La realitat és que uns acusen l´estat espanyol de no escoltar. Els altres ho fan de no complir la llei. Però tots dos s´obliden que, per damunt de la norma i dels drets nacionals, existix un principi que es va descobrir en la transició: l´esperit de la llei com a superador dels conflictes per damunt de la rigidesa dels articulats.

Hui no s´entén on s´està, si no s´apel·la al passat recent. El 2006, els catalans i les catalanes van aprovar un nou estatut. El 73,9 % de la població va votar-lo favorablement. L´any 2010 el Tribunal Constitucional va modificar l´articulat. Fou un colp dur. El primer instant que la força de la legalitat va superar la veu del poble. En aquell moment, l´estat espanyol va renunciar al diàleg. Des d´aleshores ha continuat fent-ho. Ha preferit el compliment estricte de la llei per damunt d´un consens efectiu. L´esperit constitucional es va trencar. La llei creada per a crear espai per a tots i totes començà deixar-se fora una part de la població.

Després de la frustració que va suposar l´actitud del Tribunal Constitucional, en modificar-se la veu democràtica del poble català, l´actuació de la Generalitat tampoc va ser perfecta. Cada vegada s´ha tingut menys respecte per eixa part de la societat catalana que no pensa de la mateixa manera. Així, amb els anys, les garanties democràtiques han deixat de ser principals. L´objectiu legítim de fer parlar al poble ha estat prioritari i quasi únic. S´ha oblidat que la llei democràtica no s´ha de trencar, encara que siga per causes justes.

Davant de les actuacions precedents, sembla que l´actitud del govern espanyol no pot ser una altra. Es troba en un atzucac. Va renunciar a la recerca d´un consens sincer, sense condicions, de tu a tu, com en la transició. Ara sols li queda l´aplicació estricta de la llei. Ha demostrat que no sap fer res més. S´ha tapat els ulls per a no vore els carrers plens de catalans i catalanes a favor del referèndum. No creuen als vora 700 ajuntaments, d´un total de 947 que han cedit els locals per al referèndum. És un govern que no mira quan per damunt de la llei hi ha un sector ample de la població emmudida per la força de la norma. Ha oblidat que l´esperit de la democràcia és permanent i la llei es modifica amb el temps.

També és aplicable eixe enunciat a les autoritats de Catalunya. Han defés tant la voluntat d´una majoria del seu poble, que s´han oblidat de les minories. En justificar que la llei es pot incomplir, han perdut també gran part del seu poder democràtic.
En definitiva, l´1 d´octubre està ací. Arriba ple d´errades generades pel govern espanyol i per les autoritats catalanes. Hi ha una difícil resolució. Sols queda que el 2 d´octubre tots dos pensen que la llei no sols està per a aplicar-se sinó per a no oblidar l´esperit de consens que la va fer possible. La solució implica escoltar al poble de Catalunya i al d´Espanya per damunt de la voluntat dels polítics. L´esperit de la llei, en democràcia, supera al poder de la norma. La legalitat dóna cobertura però no el valor moral que necessita una llei democràtica. Els jutjats o les comissaries poden amagar el problema però mai no el solucionaran.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine