Moltes són les organitzacions que des del món sindical, la política o els moviments socials i, fins i tot, moltes persones a títol individual, les que hem estat lluitant, des d´abans de l´any 2000, contra una privatització de la gestió de la sanitat pública o, el que és el mateix, contra la mercantilització de la salut que el Partit Popular pretenia imposar com a model pel sistema sanitari valencià.

Lemes com «La salut és un dret, no un negoci» o «La sanitat no es ven, es defèn», han representat el pal de paller on hem vist reflectides les inquietuds d´una gran part de la ciutadania que, més enllà d´arguments economicistes, opten per preservar la gestió de les garanties públiques dels sistemes de protecció de la salut a l´Administració Pública. Una opció que es fonamenta en el convenciment que l´atenció a la salut no pot restar subsidiària dels interessos econòmics de les empreses privades i que les deficiències que puga tenir s´han de superar apostant pel sistema sanitari públic i no per fórmules profètiques que, allà on estan funcionant, no milloren els resultats del nostre model.

Aquesta concepció de la salut com a dret i la sanitat pública com a garantia de preservació d´aquest dret, va ser recollida pels programes electorals dels partits polítics progressistes. Desprès del canvi polític produït a les eleccions autonòmiques de 2015, la reversió a la sanitat pública de la gestió de les concessions administratives ocupa un espai rellevant en l´agenda política dels partits que, d´una forma o d´una altra, donen suport a l´actual Govern.

Ara bé, aquest canvi significatiu en la política sanitària no suposa que l´objectiu estiga aconseguit. Les empreses concessionàries estan utilitzant tots el recursos al seu abast per entrebancar l´acció política i que la reversió quede en paper mullat. Unes vegades amb accions aparentment legítimes, judicialitzant el procés, i d´altres, amb campanyes publicitàries, que no sempre s´ajusten a les més mínimes normes ètiques, especialment, quan llancen missatges apocalíptics sobre les conseqüències d´una futura gestió pública.

És per això que les organitzacions i les persones compromeses amb la sanitat pública no podem romandre a l'expectativa i a l´espera o confiant que l'executiu autonòmic faça front, per si sol, a l'ofensiva judicial i mediàtica. Ara, amb l´horitzó d´abril de 2018, data en que finalitza la concessió de la Ribera i en previsió que es produisca una escalada de tensió, s'imposa la necessitat que fem sentir la nostra veu en defensa de la sanitat pública de gestió directa; és l'hora que la societat es mobilitze: omplim els carrers per reivindicar la recuperació de la nostra sanitat, la que hem construït entre totes i tots i, al mateix temps, manifestem el nostre suport a les iniciatives polítiques encaminades a aconseguir-ho. No baixem la guàrdia, perquè darrerament sembla que qui més soroll fa, més raó té i no és així ni de lluny.