11 de mayo de 2018
11.05.2018

L'Estat amb les vergonyes a l'aire

11.05.2018 | 04:15
L'Estat amb les vergonyes a l'aire

Dubtava entre parlar del govern o de l´Estat, en qualsevol cas de les vergonyes a l´aire amb què estan exposats davant del món sencer. He optat per l´Estat, perquè la vergonya pública abasta des del cim de la cosa (monarquia i Govern), s´estén per totes les vessants de la geografia i dels estaments, arriba a la base de la societat i encara davalla per les mateixes clavegueres: tot l´Estat, doncs, està amb les vergonyes a l´aire. I per culpa d´alguns, tots nosaltres estem amb les vergonyes a l´aire. Quina vergonya i quin fàstic d´Estat!

Ensenyar les vergonyes és com mostrar-se nu davant del poble, davant Europa i davant del món. En una situació així, qui s´hi troba, sap que fa, o hauria de saber-ho, un ridícul espantós, que provoca la riota general i que cau en el descrèdit més absolut. Per això, voluntàriament, ningú ensenya les vergonyes; altra cosa és qui té la mala sort que l´enxampen i per això digué Alberto Núñez Feijóo (o Feixó, en gallec) referint-se a Francisco Camps: ha tenido mala pata y lo han pillado. A Cristina Cifuentes, li ha passat el mateix. I fins i tot a la justícia, pel cas del procés, perquè Europa ha dit que no, a les pretensions antidemocràtiques de les extradicions. Sols faltava la sentència de La Manada.
Com el rosari de casos de corrupció ens els sabem tots, de tant que se´n parla, i com la major part van a càrrec de polítics del PP, hem de parlar clar i dir que aquests són un tall de lladres. Aquesta és la percepció que, finalment, ja té la gent, com acabe d´escoltar a uns veïns amb els qui prenia un cafè: Espanya és un desastre, que jo els redefinia així: és una merda.

El més llegit de tots els tertulians diu que, fins i tot els jutges i el ministre de Justícia, són unes desgràcies. En tot el món se´n parla del cas de La Manada, equiparant-lo amb els casos de l´Índia. El que passà a Pamplona que va ser una violació amb tots els agreujants, dos jutges ho han qualificat d´agressió i prou, que té menys pena. El que intenta el ministre, atacant més un jutge, és una maniobra de distracció: la llei és la que és (masclista i injusta).

Crec que hi ha unanimitat en la societat que la situació és insostenible, com demostren les protestes feministes, dels jubilats, de tothom. Tot plegat, el que està passant és com una pesta contagiosa, que no sabem com aturarà, ni qui ho farà. Mai havíem vist la gent tan indignada com ara i crec que el PP ha arribat al zenit de la seua desgràcia. Algú demana què faran els de Albert Rivera, o per què no piulen més fort els socialistes, o per què no s´aclareixen els podemites... Altra cosa seria si a Catalunya arriben enlloc, si Compromís continua a l´alça, si els bascos aconsegueixen l´augment de les pensions i la desaparició del 155...

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine