Vicent Clavel, la fira del llibre i altres històries

Temps de llibres a la tertúlia del Café Lisboa. L’ocasió ho mereix, celebrant-se com s’està celebrant la 59a Fira del Llibre de València. Els habituals ja han fet les primeres excursions als Jardins de Vivers on s’han trobat amb tot déu, han malparlat de la meitat de l’Olimp i han començat a carregar algun que altre títol que després lloaran o condemnaran a l’infern a força de gin-tònics. Algú ja s’autocriticat perquè s’ha escurat bé la butxaca comprant sense control. La vida lletraferida té bulímia llibresca, butxaca fàcil i mà foradada.

Un habitual, en un arravatament identitari, ens va recordar Vicent Clavel. Pocs saben que darrere de l’invent del Dia del Llibre, les Fires del Llibre i el Sant Jordi a la ciutat comtal hi ha un editor valencià establert a Barcelona, fundador de l’Editorial Cervantes, col·laborador de Blasco Ibañez en l’Editorial Prometeo i de Felix Azzati en el diari El Pueblo. L’any 1926 Clavel va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona celebrar la Festa del Llibre cada 7 d’octubre, suposat dia del naixement de Cervantes, per a fomentar així el sector editorial, proposta que va aprovar Alfons XIII amb un Reial Decret. Com les pluges són habituals a la tardor, quatre anys més tard es va canviar la data al 23 d’abril -aniversari de la mort de Cervantes, Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega- i d’aleshores ençà es celebra el Dia del Llibre aquest dia.

La fira del llibre, la fira de les il·lusions

Cal tindre memòria. Cal recordar la història per a no oblidar-la. Llarg és el camí que porten recorregut els llibreters valencians i la lliçó apresa. En aquests cinquanta-nou anys d’existència de la Fira ha passat de tot, més bé diria que sempre han protestat els mateixos intolerants. Un clàssic. De tots és conegut que la intolerància i els llibres no es porten bé. No pels llibres, clar. No hem d’oblidar la història i hem de lluitar per a no cometre les mateixes errades. El llibre és cultura i llibertat; la Fira, un espai divers on tots i totes tenen cabuda. Així ha sigut sempre i així continuarà sent-ho. Tota una declaració de principis.

La Fira del Llibre, com la coneguem actualment, va nàixer d’una iniciativa del llibreters de Madrid per a presentar les novetats editorials i fomentar la lectura. La primera edició es va celebrar del 23 al 29 d’abril de 1933 al Passeig de Recoletos i fins 1936 no va tindre caràcter oficial. Suprimida durant la Guerra Civil, es va tornar a celebrar l’any 1944 organitzada per l’Institut Nacional del Llibre amb la denominació Fira Nacional del Llibre. Dos anys després, el 1946, es va acordar traure-la de Madrid i promocionar el llibre a altres ciutats del país, celebrant-se a Barcelona el 1946 i 1952 i a Sevilla el 1948.

Encara que hi hagué una primera iniciativa per a presentar les novetats editorials a la Fira de Mostres de València, no es va celebrar la primera Fira del Llibre a la nostra ciutat fins el 1953. Organitzada per l’Institut Nacional del Llibre i la Delegació Provincial del Misteri d’Informació i Turisme, amb la col·laboració del Sindicat de Paper, Premsa i Arts Gràfiques, dins del projecte d’externalització del certamen firal de Madrid, va comptar amb 21 casetes i va ser inaugurada el 12 de març, a la Glorieta.

Aquesta primera fira va ser extraordinària perquè fins 1966 no es va tornar a celebrar una nova edició, amb l’excepció de l’Escola de Llibreria de l’any 1963, organitzada per l’Institut Nacional del Llibre amb la col·laboració de l’Ateneu Mercantil. La Fira del 1966 va comptar amb el patrocini del Ministeri d’Informació i Turisme mitjançant l’Institut Nacional del Llibre Espanyol, i la col·laboració de grups sindicals de llibreters, editors i distribuïdors. Cal destacar l’entusiasme dels llibreters valencians Juan Bello, Manuel Mas Santacreu, Juan Puchades Montón i Jesús Ortega. De l’organització es va encarregar l’Agrupació Provincial de Llibreters i Editors, celebrant-se a la Plaça de l’Ajuntament, aleshores Plaça del Caudillo, del 20 al 27 d’abril, comptant amb 31 expositors i un interessant programa d’activitats amb presentacions de llibres, conferències, exposicions i actuacions musicals. Aquesta Fira va tindre una regina, Mayrén Beneyto Jiménez de la Iglesia. El costum d’elegir una regina de la Fira entre les senyoretes de l’alta societat valenciana es va mantindre uns anys. Eren proclamades junt amb la seua Cort d’Honor, al teatre Principal de València, dins d’un acte molt protocol·lari que comptava amb la participació dels llibreters, escriptors i autoritats.

Durant la Batalla de València els llibreters valencians van patir constants atemptats de l’extrema dreta i grups antidemòcrates. L’any 1977 moltes casetes de la Fira que mostraven el mapa dels Països Catalans, la senyera quatribarrada i llibres en valencià van ser agredides per grups violents d’intolerants. L’edició de 1978 va ser encara més violenta: alguns llibreters van rebre anònims amenaçadors a les seues casetes. Els antidemòcrates arribaren fins i tot a cremar algunes casetes, cobrint els danys l’assegurança que havia subscrit l’organització de la Fira.

Estos son los libros más buscados por los lectores valencianos: Mucho corazón y mucha sangre en las bibliotecas

Durant aquesta etapa d’agressions al llibre i la cultura es va constituir el Gremi de Llibrers de València per extinció de l’Agrupació Provincial del Comerç del Llibre, enquadrada dins de l’antiga CNS. Amb aquesta constitució culminaven els anhels d’una comissió que venia treballant dins de l’Agrupació Provincial. El Gremi es va constituir el 17 de novembre de 1977. Des de la seua fundació ençà s’encarrega de l’organització de la Fira del Llibre.

Després de celebrar-se tres edicions (1981-1983) al Saló Columnari de la Llotja, la Fira va tornar per un any a la plaça de l’Ajuntament i el 1985 es va establir al Passeig d’Antonio Machado, al Jardí de Vivers, on ve celebrant-se de manera ininterrompuda des de fa trenta-nou anys.

I ací continua la Fira del Llibre. Vam viure una Dictadura, la violència dels intolerants durant la Batalla de València, els governs socialistes, populars i del Botànic amb amors i alguna baralla, com passa amb les parelles, i ací continuem i continuarem amb llibres i llibertat, passe qui passe, respectant la Declaració Universal dels Drets Humans, perquè la fira és de totes i tots. Parafrasejant l’emblema del meu estimat Erasme de Rotterdam: davant dels llibres, la cultura i la llibertat cedo nulli.

Suscríbete para seguir leyendo