La «mascletà» és el nom que adopta popularment la paraula «mascletada». Es tracta d'una grafia ja lexicalitzada que reproduïx l'elisió habitual en el parlar valencià de la consonant «d» en la terminació «-ada». Fa referència a una disparada successiva i molt sorollosa de traques i altres elements pirotècnics organitzada rítmicament en ascens, pròpia de moltes festes valencianes. La «mascletà» és un derivat de «masclet», que és un canó curt de ferro que es carrega de pólvora i s'utilitza per a disparar trons, així com un tipus determinat de petard que produïx un fort esclafit. Però el «masclet» al seu torn és un diminutiu de «mascle», nom amb què antigament es designava un canó de bombarda: «cinch faxes de ferre ab dos grossos canons o mascles», es diu en un document de 1464 conservat en l'Arxiu General del Regne de València.
