La paraula «bardissa» és un derivat de «barda», forma comuna en totes les llengües romàniques de la península Ibèrica. L'origen de la paraula és obscur, probablement preromànic. El significat primitiu era el de 'barrera', sobretot la que s'utilitzava per a recloure animals, i molt especialment la que es feia amb material vegetal. D'aquell sentit originari del vocable «barda», el diminutiu «bardissa» ha passat a designar modernament una formació vegetal, generalment espessa, constituïda per arbustos de fulla caduca, que s'utilitza en xalets o cases amb jardí per reforçar la tanca i augmentar així la privacitat dels espais oberts que envolten la construcció. En valencià també tenim la variant «albardissa», amb assimilació de l'article àrab, que Josep l'Escrivà arreplegà en «Les nostres barraques» per a referir-se a la tanca feta de canyissos o albarzers usada per a guardar el bestiar.
