La paraula «utopia» és el resultat de la unió dels components grecs «ou-», que significa 'no', i «tópos», que significa 'lloc', modificat amb el sufix «-ia», que aporta una qualitat abstractiva. Fou creada per Thomas More en 1516 per a referir-se a una illa imaginària regida per un sistema polític, social i legal perfecte. Però, precisament, el nom d'eixe lloc idealitzat, contraposat al món real, ja deixava ben patent el pessimisme del seu creador. «Utopia», eixe territori on els habitants són capaços de viure en pau i harmonia, significa 'lloc que no existix'.
I «utopia» és ara també per a nosaltres qualsevol situació que considerem molt desitjable però alhora irrealitzable. Els desitjos que afloren en els somnis contemplats amb ulls reals. En definitiva, una antítesi conceptual impossible d'harmonitzar.
