La paraula «quimera» prové del llatí «chimaera», i esta del grec «khímaira», que originàriament significava 'monstre fabulós'. En l'univers mitològic de l'antiga Grècia, la «quimera» prengué la forma d'un animal amb el cap i el pit de lleó, el ventre de cabra i la cua de serp o de drac, que vomitava flames. Després, durant l'Edat Mitjana, la figura de la «quimera» passà a representar-se en els escuts heràldics amb el cap d'una donzella de cabells esparsos.
I és en temps moderns, ja a començaments del segle XIX, que la paraula «quimera» s'associa a una creació imaginària de la ment que es pren com si fóra una realitat. Els valencians encara li hem atorgat un valor especial en l'expressió «tindre quimera», usada per a indicar que es té un pressentiment o una sospita que un fet s'ha produït (o es produirà en un futur pròxim) de la manera concreta com nosaltres ens l'imaginem.
