L'odi, eixe sentiment tan vil, tan buit de sentit, que mata, que genera destrucció, que ens paralitza, que provoca rancúnia, que ens sotmet a l'angoixa, una actitud l'objectiu principal de la qual és anihilar, anihilar al diferent, a aquella actitud que no ens agrada.
Però, paradoxalment, si lluitem contra l'odi, podem dir que odiem l'odi? Som incoherents, potser? Caldria, si més no, formular aquesta qüestió canviant la paraula. Si ens considerem persones tolerants, hem d'acceptar qualsevol pensament, vinga d'on vinga? En un principi sí, però es poden tolerar els comportaments d'intolerància d'alguns individus? El filòsof Karl Popper ens ho aclareix en el seu llibre «La sociedad abierta y sus enemigos»: «Si no estem preparats per a defendre una societat tolerant contra els abusos de la intolerància, el resultat serà la destrucció de les persones tolerants i, juntament amb elles, la tolerància. Devem reclamar, en nom de la tolerància, el dret a no tolerar els intolerants».
Davant l'augment d'atemptats terroristes a Europa, en una part de la nostra societat, per sort minoritària, s'ha despertat la islamofòbia, el racisme, la xenofòbia: en definitiva, el feixisme. I és aquesta conjuntura, la que aprofiten els grupuscles de la ultradreta europea i espanyola contra allò que ells anomenen «la islamización de Europa». Res té a veure amb el terrorisme, el marroquí que es desviu treballant al nostre país per tirar endavant la seua família, tothom amb un cert trellat ho sap, no cal tindre molta capacitat cranial per saber que 1.600 milions de persones no són terroristes. El feixisme, doncs, aprofita aquesta situació de terrorisme per a perseguir a un col·lectiu, a l'islam. El feixisme no està en contra del terrorisme, perquè ells mateixos són terroristes. Volen crear terror entre la població, fer-nos por i aconseguir el seu objectiu: incitar a la persecució del diferent, de l'immigrant. Arran els atemptats de Barcelona, el clima d'odi cap al col·lectiu musulmà ha estat latent. Un fet que constata això és, per exemple, l'escomesa patida per un jove marroquí de 14 anys al Port de Sagunt al crit de «moro de mierda».
Enfront d'això, des de l'antifeixisme i el moviment demòcrata, cal contrarestar aquesta situació. No hem de prohibir expressions intolerants, la seua prohibició seria poc prudent perquè, així doncs, potser augmentarien els seus seguidors i això no interessa. Des de l'opinió pública cal manifestar que eixe tipus de pensaments no tenen un mínim de racionalitat i són un atac als més essencials valors democràtics. El compromís que tenen els mitjans de comunicació davant d'aquesta escalada d'intolerància és elemental, ja que són ells els que tenen el poder per a fer entendre al conjunt de la ciutadania la perillositat d'aquestes ideologies xenòfobes. Així mateix, el paper de la memòria també pot ser un factor important per a afavorir el procés pedagògic en la lluita contra el feixisme. Si d'alguna forma ens ha de servir la història és per a evitar que situacions que es produïren en el passat puguen tornar a ocórrer en l'actualitat. Els ho devem a aquells que van fer la pell en els camps de concentració nazis per combatre el feixisme o per pertànyer a una ètnia o col·lectiu, que el seu record servisca per a oposar-nos a aquests pensaments totalitaris destructors de la democràcia que ara estan ressorgint.
No obstant això, no ens oblidem que gran part de les organitzacions neonazis a l'Estat espanyol es troben al marge de la llei, i moltes de les accions que duen a terme ratllen el delicte penal. L'informe RAXEN, de Movimiento Contra la Intolerancia, evidencia un augment «alarmant» de les agressions cap a musulmans, homosexuals o altres ciutadans assenyalats per la seua diversitat. Contra la impunitat cal tindre els punys ben tancats i les orelles alerta, els delictes d'odi no poden quedar exempts. Responem amb contundència, en el combat per la humanitat. Mantenim, però, la calma, lluitem amb l'eina més forta que tenim: l'amor per la vida i l'alegria.
