La trista notícia de la mort d' Antonio Martínez Pérez ens ha provocat un seguit de records que es remunten a finals de la dècada dels setanta. El vaig conèixer en l'any 1977, quan era professor en l'actual col·legi Blasco Ibáñez. Antonio en aquell moment compartia la passió per la història amb el també professor del col·legi, Norbert Blasco. En més d'una ocasió el vaig acompanyar en llargues caminades per les muntanyes prospectant la superfície per a localitzar jaciments arqueològics, demostrant que tenia un do especial, fruit d'una profunda experiència i de grans dots d'observació. A les seues múltiples facetes, afegia la constància, pocs saben el seu esforç per estudiar la ceràmica de la Cultura del Bronze Valencià a la Ribera, a la que va dedicar infinitat d'hores per replegar mostres de fang de diferents llocs, pastar-les, treballar amb elles recipients oberts i tancats, per a després en diferents forns fets per ell, coure la ceràmica, a fi d'experimentar com el feien milers d'anys abans i finalment, transmetre les seues conclusions a la resta d'investigadors.
Antonio era mestre de professió, i molts el recordaran com el bon mestre, però la seua gran vocació va ser la d'investigador i com a tal passarà a la història, ja que gràcies a ell han segut molts els avanços que s'han produït en el coneixement de la prehistòria i la història d'Alzira i per extensió de la Ribera del Xúquer.
En 1968 va començar com interí en el Col·legi Públic Francisco Franco d'Alzira, actual Blasco Ibáñez. En el curs de 1969-70, va ser destinat a Carlet, on va estar tres anys i en 1972 va ser destinat com a professor definitiu a Manuel. A l'any següent, a través del concurs, el van donar Alzira, exercint en el col·legi Francisco Franco fins l'any 1982, que va passar al col·legi Lluís Vives, en aquell moment Alzira II. Arrel de l'implantació de la Logse es va incorporar en 1998 a l'Institut Luis Suñer com a professor de Matemàtiques. En el 2005, als 60 anys, es va jubilar.
Compaginant la seua faceta docent va dur a terme una profunda labor d'investigació. Les troballes en la Cova dels Gats i en la Sima Julio, pel seu amic i veí de la Barraca d'Aigües Vives, Julio Escandell, despertaren en ell la passió per indagar i traure a la llum nous descobriments. Així, als 19 anys visitava dites coves i altres més en les rodalies de la Barraca. Durant la seua estància en Carlet va conèixer una altre aficionat a l'arqueologia, Daniel Serrano, i junts iniciaren la localització de jaciments per la Ribera. Ja com a mestre en Alzira i en companyia de Norbert, va formar en 1978 el Grupo de Rescate 339 de Radio Nacional de España, aconseguint diversos premis, i es va convertir en col·laborador del Servicio de Investigación Prehistórica de València. Va ser un dels membres que va iniciar el primer museu d'Alzira, així com altre de tipus escolar en el Lluís Vives, a més d'una revista escolar.
L'any 1985 l'Ajuntament d'Alzira el va nomenar vocal del consell assessor de la revista Al-Gezira. Eixe mateix anys va guanyar el concurs Premis d'Assaig de l'Ajuntament d'Alzira amb l'obra «Les Cases de Moncada (Alzira, Valencia)». Incansable investigador, va rellevar les tasques de camp per les de gabinet, passant a ser un assidu de l'Arxiu Municipal.
A la seua extensa labor d'estudi del territori deguem no sols una important col·lecció de peces arqueològiques donades al Museu de Prehistòria de València i al Museu Municipal d'Alzira, si no també una prolífica bibliografia de gran valor per al coneixement de l'evolució del poblament de la Ribera durant la prehistòria.
