El 28 de març, totes les valencianes i valencians, estem cridats per primera vegada a homenatjar a les víctimes de la guerra civil i la dictadura com senyala la Llei 14/2017 de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència Cal entendre per això la salvaguarda, el coneixement i la difusió de la història de la lluita dels valencians i les valencianes pels seus drets i llibertats democràtiques en el període que comprèn de la Segona República fins a l'entrada en vigor de l'Estatut d'autonomia. I víctimes [..]: totes les persones que, en el territori de l'actual Comunitat Valenciana, hagen patit danys individuals o col·lectivament, incloent-hi lesions físiques o mentals, patiment emocional, pèrdues financeres o menyscabament substancial dels seus drets fonamentals i llibertats públiques.
Vaig nàixer en 1972, i sempre, des de ben menut, he sabut com de mal ho va passar part de la meua família, que estime molt, per l'assassinat del seu avi, nom que podia veure, junt a altres poblatans, a la façana de l'església, i que ara puc veure en l'entrada del cementiri municipal. I com patia la meua besàvia sabent que el seu fill, germà del meu avi, que havia passat per un seminari, estava en el punt de mira d'alguns assassins. Hui, tots tenim accés als documents que durant anys es van anar configurant al voltant de la Causa General, aquell «procés d'investigació» posat en marxa en abril de 1940, que segons diu al seu preàmbul tenia l'objectiu d'instruir «los hechos delictivos cometidos en todo el territorio nacional durante la dominación roja».
Poble a poble, ciutat a ciutat, es van confeccionar els llistats, amb nom i cognoms, de totes les persones que «durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueran asesinadas», senyalant en la última columna de la taula les persones «sospechosas de participación en el crimen». A l'estudiar tota aquesta documentació, centenars i centenars de folis, per poble, te n'adones de la repressió tan forta que va existir sobre els republicans i de la «força» de les víctimes nacionals.
Algunes de les persones senyalades com a sospitoses, i moltíssimes altres que ocuparen càrrecs en els ajuntaments (alcaldes i regidors) durant la guerra, comissions gestores, juntes municipals, foren perseguides, tancades, executades a partir de maig de 1939 fins a gener de 1951 en la nostra comarca, com ens va senyalar Vicent Gabarda Cebellán. Ací a la Ribera Alta, van ser un total de 490 els executats i 22 els morts en centres de reclusió, xifres publicades en la segona edició del seu llibre en 2007. I encara van eixint més morts per acció directa del franquisme, com s'ha demostrat després de la publicació de «La ignomínia de l'oblit» on Carles Xavier Senso i Vila i jo mateix, recollim la biografia de 22 riberencs assassinats als camps nazis.
Vaig estar present en la sessió plenària del 19 d'octubre de 2017 a les Corts Valencianes, on es va presentar i votar aquesta nova llei, escoltant amb estupefacció la intervenció del PP, partit que va votar «No» amb un quasi únic argument al voltant de que aquesta llei no té en compte a les víctimes en la zona republicana després del colp d'estat de Franco. Però el que els molestava era que aquesta llei anomena víctimes als perseguits, als executats, pel franquisme. Als que van deixar la seua vida per defendre a un estat elegit democràticament a les urnes. Per defendre la democràcia i la llibertat.
Sempre he tingut clar que totes van ser víctimes. La història no la podem canviar. Ara tenim l'obligació de transmetre-la. Dels que foren morts en la zona republicana tenim molta informació però als que patiren la repressió franquista els tenim encara condemnats. Així que cal treballar, tots junts, per fer justícia.
