dimecres 14 de març ens deixava, als 94 d'anys d'edat, el benvolgut sollaner Vicent García Castillo. És difícil sintetitzar en unes poques línies una vida tan plena i intensa alhora, una vida de bondat, de sincera estima pels seus primerament, per la seua família, però també pel poble que el va veure nàixer, Sollana, i pel poble que el va acollir després de casar-se, Almussafes. I també d'estima fidel per tot allò que podríem dir història local, i és que Castillo, com era conegut popularment, va fer poble allà on estigué, tant a Sollana com a Almussafes, interessant-se per les tradicions, per la història, per la cultura, participant activament i divulgant tot allò que anava descobrint a través dels escrits als programes de festes tant a un poble com a l'altre. Una persona amb un cor tan gran que ha deixat petjada en tots els que hem tingut la sort de conèixer-lo. Va nàixer a Sollana el 18 de juny de 1923 i va sofrir en carn pròpia el efectes de la guerra. La mort de son pare, president d'una de les dues bandes de música local el marcaria de per vida. Persona de fortes conviccions religioses, en acabar la guerra es dedicà a la joventut de Sollana a través dels moviments d'Acció Catòlica. També exercí la funció docent com a mestre auxiliar durant uns anys, tasca que alternava amb altres feines administratives per a l'Ajuntament de Sollana, fins que l'any 1947 passa a ocupar la plaça de secretari de la Sèquia Reial del Xúquer de Sollana fins la seua jubilació en el 1988. Va ser a partir dels anys cinquanta quan els diversos contactes amb el pare caputxí Emili Maria de Sollana, arxiver i cronista de l'orde, gran erudit i investigador, s'intensifiquen i desperten en ell, més si cal, la passió per la història local, tant és així que ambdós proposen com a cronista oficial per a Sollana l'any 1954 el jove advocat Joan Moleres Ibor.
Aquell mateix any de 1954 es casa amb Amparo Taberner Albuixech d'Almussafes qui li donaria quatre filles: Maria Dolores, Amparo, Lourdes i Vicenta i es trasllada a viure a Almussafes. El contacte amb el poble el manté a través del seu treball a la Sèquia Reial i va ser durant aquella dècada quan s'accentuen els seus escrits al programes de festes, tot i això, un fet contra el patrimoni sollaner el deixà molt dolgut, l'enderrocament l'any 1959 del convent de pares mercedaris a l'entrada nord de Sollana. Les seues col·laboracions amb l'Ajuntament se'n ressentiren.
El 1963 es commemorava a Sollana el III Centenari de l'arribada de la imatge del Santíssim Crist de la Pietat de l'escultor barroc Gregorio Fernández, en aquella celebració va tindre un paper protagonista junt al ja anomenat pare Emili. Entre els actes a destacar d'aquell any, la creació de la Germandat del Santíssim Crist de la Pietat de la qual va ser membre fundador. Dècades després, a principis dels vuitanta, també seria cofundador de la Confraria de la Santa Creu d'Almussafes. A l'any següent, en maig de 1964, i amb motiu del VIIé centenari de la fundació de la Sèquia Reial del Xúquer visità Sollana la Duquessa d'Alba, descendent de la casa d'Híjar, antics senyors de Sollana, sent ell un dels màxims organitzadors dels actes que es desenvoluparen aquell dia. En els anys setanta enceta una secció al programa de festes de Sollana dedicada a personatges il·lustres i també a persones destacades del poble que ell anomenà «Hobres de nuestro ayer». A finals dels anys vuitanta, exactament el 1988, la Germandat que ell havia ajudat a crear, celebrava el seu 25é aniversari i es nomenat Germà Major Honorari. El 1998 es crea a Sollana l'Associació Cultural Col·lectiu Ullal sent ell un dels socis fundadors. Va ser homenatjat per aquesta associació l'any 2000. També en aquell any 2000 es produeix la inhumació de les restes de la beata Tàrsila Córdoba. Sobre ella i sobre el seu procés de beatificació va recollir Castillo una gran quantitat d'informació i material.
Les seues col·laboracions en els programes de festes de Sollana i Almussafes continuarien fins ben entrat el nou segle. En el 2007 l'Ajuntament de Sollana li atorgant la màxima distinció honorífica municipal, la Medalla d'Or de la vila, i uns anys després, en el 2011 rebé el premi cívic per part de l'Ajuntament d'Almussafes..
Preocupat per tot el seu arxiu personal arreplegat al llarg de tants anys, decideix donar la seua immensa i interessantíssima col·lecció mariana a l'Arxiu d'Alzira i el seu propi arxiu, a l'Ajuntament de Sollana formant la base del que hui és l'Arxiu Històric de Sollana. Aquell fet es produí en el 2013 i Castillo va rebre novament un reconeixement per part de la Corporació Municipal, una placa de ceràmica se li va dedicar al lloc on va nàixer.En els últims anys la seua salut havia anat deteriorant-se però ell encara continuava amb ganes de fer coses, tenia encetats diversos projectes per a Sollana i Almussafes.
El 14 de març s'acomiadava de tots nosaltres. La família rebé moltes mostres afectuoses de tots aquells que el conegueren i de totes les entitats en què va col·laborar, tant de Sollana com Almussafes. La missa funeral celebrada a l'endemà dijous dia 15, va estar oficiada per un dels seus deixebles, D. Antonio Martínez de Sollana, però va ser el rector d'Almussafes D. Miguel Martínez Ferrer qui li dedicà unes sentides paraules, plenes d'emoció.
Sollana té amb ell pendent la dedicació d'un carrer que faça inesborrable la seua memòria en el pas del temps. Ell que tant s'estimava la seua Sollana i que tant va fer perquè molts l'estimaren, s'ho té ben merescut.
Descansa en pau, benvolgut amic Vicent García Castillo.
