Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

pensem en els escolars

El proper dimecres, 25 d'abril, centenars de famílies de 25 escoles de la Ribera estan convocades a votar si canvien el model de jornada dels col·legis dels seus fills i filles. En la majoria dels casos, la iniciativa parteix dels claustres. Tot i que el procés es va iniciar fa mesos, el programa concret que hauran de votar el coneixen, si és el cas, des de fa pocs dies. I, també majoritàriament, són projectes «sobrevinguts»: poques AMPA i famílies han pogut participar perquè els han fet els mestres i s'ha buscat poc o gens la contribució de la comunitat educativa. Però, així i tot, som les mares i els pares els que hem de decidir sobre el canvi de jornada escolar.

Quan busquem informació, ens trobem dos pols. D'una banda, els que defensen el canvi que solen ser aquells que el proposen, és a dir els mestres. I d'una altra, els que dubtem: «És realment beneficiosa per als nostres fills la jornada continuada?», els preguntem. I aquesta qüestió ja els molesta a alguns.... Quina llàstima que penalitzem els dubtes, puix d'ells naix l'aprenentatge.

És difícil extraure una conclusió única i universal d'un assumpte en el que intervenen tants factors: les necessitats dels infants segons l'edat i el cicle escolar, l'aspiració dels mestres a millorar les seues condicions laborals, i de les famílies per conciliar feina, oci i criança, l'intent per reduir l'absentisme i evitar la desgana de les vesprades, l'interés de mares i pares per complementar l'escola amb activitats extraescolars.... Totes són raons bones per a dir que sí o que no.

Hi trobem també, si més no, els fets provats, les investigacions que, amb resultats científics, determinen que compactar la jornada escolar no millora ni l'escolarització ni el benestar dels xiquets, ni el rendiment, ni les qualificacions; ni resol el tema de cansament ni dels deures, sinó que els incrementa. Hi ha experts com el sociòleg Daniel Gabaldón, de la Universitat de València, que ha investigat els temps escolars, o el també sociòleg de la Complutense, Mariano Fernández, que explica els estudis i les experiències efectuats arreu del món i a Espanya, i ambdós coincideixen en què concentrar tota la càrrega lectiva en 5 hores seguides no és adequat per als col·legials.

Hui no hi ha més arguments, perquè com denuncia FAMPA-València, no es fan avaluacions de les experiències vigents, ni se'ns permet accedir a les dades per a promoure investigacions amb la Universitat de València, sobre aquest i d'altres temes. Per exemple, al col·legi on estudia la meua filla a Algemesí, aquest curs s'ha implantat la jornada continuada i tot i que el projecte aprovat diu que trimestralment es farà «seguiment i avaluació del Pla Específic d'Organització del temps escolar amb la participació de tota la comunitat educativa», i que «es sol·licitarà a l'AMPA que realitze la valoració i presente les propostes de millora que considere oportunes», o que els tutors «arreplegaran informació de l'alumnat, a través de tutoria i assemblees, i dels pares/mares», res s'ha fet. I ja han passat els dos primers trimestres.

La falta d'avaluació és un obstacle per a millorar i corregir els errors, i ens nega a les famílies una informació valuosa per a poder saber si interessa canviar la jornada o no; i com podem perfeccionar els projectes ja en marxa, com reclama FAMPA-València.

Per a poder decidir, les famílies necessitem informació. Dades i punts de vista contrastats. Que ens conten les virtuts i els defectes del canvi, que de tot hi ha. Per fer-nos una opinió i perquè ens valga també d'ajuda per preparar els nous projectes. Necessitem temps per poder debatre amb calma; i més ara, que ha entrat en joc una nova modalitat, les extraescolars de pagament. I hem de pensar en la transcendència de la nostra decisió, puix d'ella depén que puga'm garantir una escola de qualitat per a tots els alumnes, equitativa i generadora d'oportunitats per a tots; que no beneficie als benestants en detriment dels xiquets i xiquetes d'entorns socials i econòmics més dèbils; o que no augmente la segregació social entre centres públics i concertats, que rarament opten per la jornada continuada, curiosament.

El model de jornada escolar precisa d'un debat ampli i pausat, sense presses ni pressions. Basat en la voluntat de docents i administració educativa per a buscar el consens amb la comunitat educativa, per fer prevaldre els interessos dels alumnes, les seues necessitats i drets; en la capacitat d'autoavalució i d'autocorrecció, en la disposició a assumir responsabilitats i crítiques. Puix tot el que fem a l'escola ha de pretendre garantir una educació de qualitat, i també és qualitat comptar amb una jornada escolar adequada a cada edat i necessitat educativa; una jornada escolar òptima per als escolars d'Infantil i Primària, no per a nosaltres els adults.

Compartir el artículo

stats