p er segona vegada, l'Ajuntament d'Oliva ha demanat l'anul·lació o suspensió del Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana (Pativel), si més no al terme municipal oliver. Va ser al plenari del 15 de juny, amb motiu de la segona fase d'exposició pública d'este Pla. Esta proposta d'anul·lació (de suspensió de la tramitació) va ser elevada a la consideració del Ple per part de l'alcaldia, i va ser aprovada amb els únics vots favorables del grup municipal de Compromís. PP, Projecte Ciutadans i PGdO es van abstindre davant la proposta d'anul·lació, i PSOE i EU-AC van votar en contra de la mateixa, cadascun pels motius que van esgrimir a les seues intervencions.
Així, a pesar d'esta estranya votació, la proposta de l'alcaldia de sol·licitar l'anul·lació del Pativel va resultar aprovada pel Ple de la Corporació, passant a ser la «postura oficial» de l'Ajuntament d'Oliva davant este Pla d'Acció Territorial.
I, ¿per quins motius s'oposa l'Ajuntament d'Oliva al Pativel al seu terme municipal? Doncs pels motius que s'exposen detalladament a la mateixa proposta d'al·legacions-esmenes que va elaborar l'alcaldia i que pot consultar-se a la web de l'Ajuntament. Uns motius que són, bàsicament:
1-El Pativel no afronta un dels principals problemes que pateix la infraestructura verda del litoral oliver i del sud de la Safor, com és la qüestió de la regressió del litoral, o erosió costanera. Ni tan sols en fa menció d'este greu perill que pateixen els nostres ecosistemes dunars.
2-El Pativel, a la catalogació de platges del seu capítol 5é, no té en compte la singularitat de les platges d'Oliva, un 78,81% de les quals estan catalogades com a trams «naturals». Tot i que bona part d'aquestos trams de platges «naturals» (6,22 km) tenen sòl urbanitzat darrere seu. Dues singularitats que no són tingudes en compte al Pla d'Acció Territorial, a pesar de ser un dels pocs municipis que presenta estos percentatges.
3-El Pativel deuria haver-se elaborat en major sintonia amb els ajuntaments dels municipis costaners afectats. D'esta forma haurien estat més presents i reflexionades les singularitats de cada terme municipal.
4-El Pativel planteja una quantitat desproporcionada de «sòl no urbanitzable de protecció del litoral» en parlar de 500 metres des de la ribera del mar. La funció protectora del sistema dunar, la funció de complement de qualitat turístic-social i la de corredor funcional quedarien garantides amb la franja litoral de 200 metres que planteja l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
5- El Pativel es limita a protegir allò que queda després de la voràgine depredadora del territori litoral, sense plantejar-se com a objectius l'ampliació dels espais mediambientalment valuosos, com ara la restitució del sistema dunar en aquells trams de platges d'on va ser eliminat. I això unit al fet que no contempla cap tipus de compensació-gratificació per a aquells propietaris i propietàries de sòl que fan possible l'existència dels espais mediambientalment valuosos (ni per als ajuntaments han fet possible la conservació i/o regeneració dels sistemes dunars), genera terribles greuges comparatius entre aquells que «han actuat malament» des del punt de vista mediambiental (que resulten, paradoxalment, beneficiats) i aquells altres que «han actuat bé» (que resulten, per contra, damnificats).
6-El Pativel no és just, ni realista, quan planteja la possibilitat que els ajuntaments absorbisquen els «sòls no urbanitzables de protecció del litoral» adscrivint-los a processos de gestió urbanística com a parcs públics. No és just perquè tota la càrrega de la compensació recau sobre els municipis, quan haurien de ser totes les institucions públiques valencianes les que treballaren conjuntament per aconseguir este gran objectiu col·lectiu. Ni tampoc és realista perquè, a estes altures del desenvolupament urbanístic valencià, resulta impossible disposar dels sectors suficients com per absorbir l'edificabilitat d'estes enormes extensions de sòl (cal tindre en compte que parlem de 500.000 metres quadrats per cada km de costa reclassificada com a Sòl No Urbanitzable de Protecció del Litoral).
Així, quan des de l'Ajuntament d'Oliva plantegem una oposició esta proposta del Pativel, ho fem pels motius que s'han exposat. Som conscients que este Pla d'Acció Territorial té com a objectiu la salvaguarda de la infraestructura verda del litoral valencià. Som conscients, també, de la necessitat d'esta salvaguarda després de tants anys de destrucció irresponsable de la mateixa. Però considerem que un pla tan ambiciós ha d'anar acompanyat d'una major dotació econòmica, que vinga a «valorar» més esta infraestructura verda, i a posar de manifest l'aposta de tota la societat valenciana per la conservació i ampliació de la mateixa.
Els ciutadans i ciutadanes d'Oliva no estem en contra, ni molt menys, de la salvaguarda de la infraestructura verda del litoral valencià. Però considerem que esta salvaguarda no pot fer-se a «cost zero», carregant-la sobre les esquenes d'uns quants, en benefici de totes i tots.
A Oliva hem comés molts errors des del punt de vista urbanístic, hem de reconéixer-ho. Però, amb tot, tenim el 78,81% de les nostres platges catalogades com a «naturals» (7,03 km dels nostres 8,9 km de costa). No debades els nostres cordons dunars (muntanyars, com els anomenem nosaltres) estan catalogats com a Llocs d'Interés Comunitari integrants de la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000. I representen una part molt, molt, significativa del LIC Dunes de la Safor, aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana el 2001.
Així, a pesar dels nostres errors, també hem contribuït a l'existència i manteniment de la infraestructura verda del litoral... i volem continuar fent-ho aportant respectuosament el nostre punt de vista crític al Pativel, en els termes en què es planteja.
No podem deixar de dir que el problema de la regressió del litoral no s'aborda en este document, i que ni tan sols està «damunt la taula» (en l'agenda política, per dir-ho d'altra forma). I no podem deixar de dir-ho, perquè el problema de l'erosió costanera, agreujada pel canvi climàtic, és un dels majors problemes que pateix el litoral oliver i el de tot el sud de la Safor, constituint un dels majors perills dels ecosistemes dunars.
Considerem erroni (injust?) que un Pla d'Acció Territorial centrat en la infraestructura verda del litoral no faça cap menció a este greu problema.
Ni tampoc podem deixar de dir que el Pativel, en els termes en què està redactat, es limita a protegir «allò que queda», sense plantejar-se com a objectiu l'ampliació dels espais mediambientalment valuosos i sense compensar a aquells que han fet possible «allò que queda».
En este sentit, el greuge comparatiu més sagnant i evident és el que s'observa entre les edificacions existents i les parcel·les no edificades, dins dels «Sòls No Urbanitzables de Protecció del Litoral» que proposa. Així, mentre les edificacions «il·legals» queden «amnistiades», amb possibilitat de ser rehabilitades i adequades per a usos residencials i terciaris, les parcel·les que no han construït (en observança de la legalitat urbanística) veuen totalment limitats els seus usos, així com la possibilitat de futurs desenvolupaments urbanístics. I tot això sense que la Memòria Econòmica que acompanya al Pativel haja previst cap tipus de compensació-gratificació per a aquells propietaris i propietàries de sòl que fan possible l'existència dels espais mediambientalment valuosos, justament per estar lliures d'edificacions.
Així, el propi Pativel reconeix, al seu preàmbul, que l'espai litoral és un dels actius valencians més importants, i que la preservació i protecció de la infraestructura verda del litoral ve a dotar de «mayor calidad al espacio urbano ya construido, lo cual permitirá satisfacer las demandas de determinados segmentos turísticos del litoral que, ante la gran competencia de escala mundial, valoran las características diferenciales e identitarias de los territorios y la presencia de espacios verdes y abiertos que permiten convivir con un paisaje de calidad en la primera línea del mar. Ello permite, además, desarrollar actividades recreativas complementarias a la modalidad tradicional del turismo de sol y playa, dentro de un mercado turístico cada vez más exigente por lo que respecta a un medio ambiente adecuado y unos paisajes de elevada calidad».
En altres paraules: que les zones litorals protegides vénen a constituir un «complement de qualitat» tant per a l'oferta turística existent (i futura) com per als espais urbans ja construïts. L'error del plantejament és que este «complement de qualitat» per al conjunt de la societat pretén ser aconseguit a cost zero, sense cap retribució per als seus propietaris i propietàries.
L'Ajuntament d'Oliva entén que el Pativel hauria de contemplar mecanismes de compensació-gratificació per aquelles parcel·les no edificades situades als sòls proposats com a no urbanitzables, en reconeixement al valor turístic, mediambiental i col·lectiu que aporten al conjunt de la societat valenciana. En cas contrari, es produirà una injusta paradoxa: que els espais lliures de construcció, que (pels motius que siguen) no han participat del consum irresponsable del territori, vindran a donar major valor i beneficis als espais urbanitzats durant la bombolla urbanística, i a les casetes il·legals. I mentre els beneficiats resulten doblement agraciats, els propietaris de sòl que fan possible l'existència dels espais ambientalment valuosos no obtindran la més mínima contraprestació real i efectiva per aquells.
Considerem de justícia evitar esta situació. Alhora que considerem necessari que es pose de manifest l'aposta de tota la societat valenciana, amb les seues institucions al front, per la salvaguarda, conservació i ampliació de la infraestructura verda del litoral valencià. Una aposta que, òbviament, s'ha de traduir en inversions. Dit gràficament: que el Pativel vinga «amb un pa sota el braç».
