aBellreguard, els xiquets i les xiquetes, a més de la demanda tradicional dels regals als reis d'orient, realitzen cada any una petició col·lectiva al consistori municipal per pal·liar les necessitats i mancances que han detectat al poble. En solemne audiència pública, els consellers i conselleres del Consell de Xiquetes i Xiquets, com a representants electes de la infantesa, emplacen l'Ajuntament a donar resposta a les seues demandes i complir els compromisos acordats entre les dues institucions. Mandat popular que han treballat, analitzat i acordat durant l'any en cada reunió mensual del Consell.

El Consell, com a espai democràtic i pedagògic, facilita adquirir la participació com a hàbit que impregna qualsevol decisió que afecta les seues vides. Aquest hàbit sols es pot assolir participant i apoderant-se tant individualment com col·lectiva. El protagonisme el tenen els consellers i les conselleres, que aprenen a analitzar i valorar el poble, contraposar i compartir idees, a debatre i consensuar, a treballar i a decidir com a grup des del respecte i la diversitat. Es converteixen en subjecte actiu de les polítiques municipals, des de la col·laboració crítica amb l'Ajuntament, per millorar el poble i garantir el benestar dels bellreguardins i bellreguardines.

El canvi sociològic a la Safor -i al País Valencià- s'ha de produir des de l'apoderament de sectors històricament menyspreats i silenciats, des de les classes populars que han estat cosificades i negades com a motor de transformació, han estat allunyades dels centres de poder i impossibilitades per prendre partida en les decisions que ens afecten.

Aquest allunyament ha creat certa apatia i frustració social que genera desmobilització i falta de compromís. S'intenta evitar el conflicte d'idees i facilita perpetuar un sistema injust de pensament únic. Hem de revertir anys i anys de submissió actuant a diferents nivells, apropant les decisions a la ciutadania, democratitzant espais municipals i dinamitzant espais d'apoderament popular i decisió col·lectiva, normalitzant la participació ciutadana com a pilar de les polítiques municipals.

El Consell de Xiquetes i Xiquets de Bellreguard és un exemple de tasca pedagògica des de menudes per obrir consciències, repensar metodologies i capgirar dinàmiques de poder.

L'estudi d' Erich Fromm en el seu llibre La por a la llibertat, l'anàlisi del marc mental de Lakoff, el concepte d'hegemonia desenvolupat per Gramsci o la pedagogia de l'alliberament teoritzada per Freire són clars exemples metodològics que analitzen sistemes de valors, ideologies i models culturals que reprodueix, imposa i reforça un sistema jeràrquic de dominació amb l'objectiu de consolidar i conservar el poder de decisió en poques persones. En el transcurs de la història es creen contrapoders que generen altres sistemes de valors i reverteixen la societat creant un ordre nou de relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals, construeixen una nova hegemonia vinculada a unes dinàmiques que poden ser més alliberadores o més autoritàries. Vivim en un període de canvi al País Valencià, depèn de mesures valentes, com la del Consell de Xiquetes i Xiquets de Bellreguard; però, sobretot, de la participació i apoderament del poble valencià, que els nous models socials siguen més participatius, democràtics, igualitaris i inclusius.

És un encert construir nous models participatius des de la infantesa per dotar-los de bases democràtiques sòlides que faciliten la transformació del model necròfil, que ens vol convertir en peces inertes del sistema, a un model biòfil, on ser subjectes actius generadors de condicions de vida centrades en la felicitat individual i col·lectiva.

Treballem el present per guanyar el futur.