el proper dimarts dia 23, despús-demà, s'inaugurarà una exposició fotogràfica sobre Vicente Blasco Ibáñez al saló principal de la Societat de Foment d'Agricultura, Indústria i Comerç de Gandia. L'exposició serà inaugurada per l'alcaldessa de la ciutat, Diana Morant, i pel president de Foment d'AIC, Joaquín Bernabeu. L'exposició és una altra de les iniciatives amb les quals Foment d'AIC, la quasi centenària institució gandiana, es va compromete a col·laborar amb l'Ajuntament dins dels actes que es celebrarien a la nostra ciutat amb motiu del seu nomenament com a Capital Cultural Valenciana. A l'acte estan convidades les autoritats municipals, les entitats socials, econòmiques i culturals gandianes, els socis de Foment i, en general, els gandians, els quals tindran, a més a més, l'oportunitat de visitar l'exposició fins al dissabte dia 3 de febrer.
L'exposició pertany a Rafael Solaz i Albert, bibliòfil, escriptor i col·leccionista valencià, posseïdor d'un autèntic museu etnogràfic conformat per llibres, fotografies i gravats antics relacionats amb València. Rafael Solaz és el president del Comissariat creat per la Generalitat Valenciana per a commemorar el 150 aniversari del naixement de Vicente Blasco Ibáñez. Solaz és, a més a més, president de la Societat Bibliogràfica Valenciana, Senador del Museu de la Impremta i membre de l'Associació d'Estudis Fallers de València. També és l'autor del projecte i direcció del Museu del Silenci, amb unes visites guiades pel Cementeri General de València que formen part de les Rutes de Cementeris Europeus, així com també ha sigut comissari de diverses exposicions. És l'autor de més d'una trentena d'obres sobre diversos temes relatius a la societat valenciana. La seua biblioteca supera el onze mil exemplars i el seu arxiu de fotografies i material gràfic el conformen unes nou mil obres que ell diu tenir a l'abast de la societat.
Rafael Solaz començà molt jove a interessar-se per Blasco, fou el dia que caigué en les seus mans un exemplar del Calendari Llemosí de Lo Rat Penat per al 1883. Aquella publicació contenia el xicotet relat, La Torre de la Boatella, signat per Vicent Blasco i escrita al novembre de 1882, quan l'escriptor tenia quinze anys.
A partir d'aquell moment Solaz va començar a adquirir els llibres editats de Blasco Ibáñez, primer les obres clàssiques, després les edicions i reedicions de la seua vastíssima obra literària i també tot tipus d'obres d'altres autors referides a Blasco. Solaz confessa no ser un especialista en l'obra de Blasco Ibáñez, però sí un bibliògraf molt interessat en aquesta. Diu que bona part de la seua biblioteca i arxiu està dedicada a albergar la seua obra, especialment les edicions poc comunes o molt rares. Tanmateix col·lecciona fotografies, llibres dedicats, objectes personals i fullets. És el que ell anomena «Col.lecció Blasco».
En l'exposició fotogràfica que s'inaugurarà a Foment es mostren imatges que tenen a veure amb les diverses edicions de les seus novel·les escrites en diferents idiomes, instantànies de diversos moments de la vida de l'autor fetes pels més importants fotògrafs de l'època, en diferents llocs del món, que els mostren en les seues variades activitats, com a viatger (l'Argentina, París), conferenciant i activista polític, i es podran contemplar fotografies que mostren el context urbà de la València viscuda per l'escriptor, fotografies de valencians de l'època, els botiguers als pobles, les de llauradors de l'horta amb la barraca de rerefons, o dones a l'Albufera dempeus dalt les barques i amb la perxa a les mans, amb d'altres imatges costumistes de caràcter laboral o festiu.
Hi ha una galeria de retrats de Blasco Ibáñez fets en diferents moments importants de la seua vida, entre les quals jo destacaria el retrat de quan va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Washington.
Vicente Blasco Ibáñez va nàixer a València el 29 de gener de 1867 i va morir a Menton, a França, el 28 de gener de 1928, un dia abans de complir 61 anys. Una vida plena. Una història personal involucrada en la societat local i nacional, i amb repercussions de caràcter global, perquè fou un reconegut escriptor d'impacte internacional. Va sentir, ja molt jove, en l'etapa estudiantil, l'impuls per l'escriptura. Començà a fer-ho en «llengua llemosina». Col·laboraria en almanacs, revistes i diaris fins que el 1889, fundaria el setmanari La Bandera Federal, costejat per amics i repartit gratuïtament entre els correligionaris federalistes. Llicenciat en dret, ha de fugir a París per haver participat en manifestacions polítiques i des de la capital francesa comença la seua activitat republicana. Torna a València amnistiat, es presenta com a candidat republicà federal, naixen fills. El 1894 funda el periòdic El Pueblo, Diario Republicano de Valencia, una publicació molt criticada pels adversaris polítics, per la qual va visitar els jutjats freqüentment. El 1888 fou elegit com a diputat a les Corts per València.
Mort i soterrat a Menton, Blasco Ibáñez fou l'autor de novel·les amb tarannà costumista valencià que tingueren molt d'èxit a nivell nacional: La Barraca, Cañas y barro, Entre naranjos, Arroz y tartana, i va escriure d'altres novel·les que tingueren repercussió internacional, com Sangre y Arena o Los cuatro jinetes del Apocalipsis, de les quals es feren pel·lícules a Hollywood. Quan l'any 1931 se proclama la Segona República, es fan els tràmits perquè Vicent Blasco torne a València. Les seues despulles arribaren al port el 29 d'octubre de 1933. La manifestació popular pels carrers de València al pas de la comitiva funerària fou apoteòsica. Es projectaren mausoleus però arribà la guerra incivil espanyola i hui les despulles encara estan dipositades en un nínxol senzill a l'antic Cementeri Civil, en la làpida del qual figura inscrita una frase que va dir en vida: «Quiero descansar en el más modesto cementerio valenciano. Junto al Mare Nostrum que llenó de ideal mi espírutu. Quiero que mi cuerpo se confunda con esa tierra de Valencia que es el amor de todos mis amores».
Amb l'exposició fotogràfica, Rafael Solaz, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, vol «fer un homenatge a Vicente Blasco Ibáñez, universal, pròxim, íntim, per al record i l'admiració».
