Algemesí viurà el 7 i 8 de setembre les tres processons de la Mare de Déu de la Salut, una festa on les tradicions dels valencians desfilen pels carrers d´Algemesí. Un manifestació festiva que conjuga tradició, cultura i fe que li ha valgut el títol de Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco. A més, la web de referència turística internacional TripAdvisor l´ha inclosa entre les festes espanyoles més importants.

Tot comença i acaba en la basílica de Sant Jaume, però amb parada obligatòria en la capella de la Troballa. El 7 de setembre, a les 22 hores la torre campanar és testimoni de com els algemesinencs ho tenen tot a punt per a complir la tradició ancestral d´honorar la seua patrona, la Mare de Déu de la Salut. La plaça Major s´omplirà de públic i de participants que esperaran expectants la primera Alta que obrirà enguany la processó de les Promeses. El recorregut d´aquesta processó finalitza en la capella de la Troballa amb l´entrada de la imatge de la Mare de Déu en el lloc on, segons explica la tradició, va ser trobada dins del tronc d´una morera en 1247.

La segona de les processons, la Processoneta del Matí, comença l´endemà, el 8 de setembre a les 10 hores en la capella de la Troballa, i finalitza al migdia en la plaça Major. La tercera processó, la de Volta General, s´inicia aqueix mateix dia a les 19.30 hores des de la basílica de Sant Jaume i acaba definitivament sobre les dos de la matinada en la basílica. Les tres processons del 7 i 8 de setembre tenen una estructura idèntica i totes incorporen els balls i les torres humanes.

Els primers, abans dels muixerangues, són els xiquets i les xiquetes que representen els Misteris i Martiris. Tot seguit, la Muixeranga i la Nova Muixeranga alcen centenars de torres humanes i figures simbòliques en cada una de les tres processons que recorren els carrers de la ciutat.

Després, la primera de les danses, el ball de Bastonets, un ball trepidant de tres grups de huit persones que acompanyen els seus passos i la música del tabal i la dolçaina amb bastons i planxes. A continuació fan la seua aparició els balls dels més menuts: Pastoretes, Carxofa i Arquets tenen una consideració de ball iniciàtic, ja que són la porta d´entrada de xiquets i xiquetes a la processó i a la Festa.

Els segueixen el ball de les Llauradores, el que fa més menys temps que es va incorporar a les processons, en 1906. Hómens i dones, vestits amb la indumentària tradicional valenciana del segle xviii, ballen el bolero que els músics interpreten amb els instruments de vent propis d´una banda.

L´últim ball és el de Tornejants. Obrin la part religiosa de la processó i tant per la seua indumentària com per la seua espectacularitat se´ls considera com els cavallers de la Mare de Déu. En la processó de Volta General, la que té lloc la vesprada i nit del 8 de setembre, inclou la presència dels personatges bíblics de l´Antic Testament i del Nou Testament. També en els últims anys s´ha recuperat la dansa dels gegants que representen els personatges de Jaume I i Violant d´Hongria.

Una part fonamental d´aquestes festes és la música. L´Escola Municipal de Tabal i Dolçaina forma cada any nombrosos músics en aquests dos instruments que són imprescindibles per a acompanyar els balls. Es calcula que hi ha trenta-quatre composicions diferents per a tabal i dolçaina que sonen en la Muixeranga, els Bastonets, les Pastoretes, la Carxofa i els Arquets, així com d´altres vint en ritus complementaris. També hi ha els instruments que interpreten els set boleros de les Llauradores, així com el timbal que redobla les tres composicions anònimes dels Tornejants. La Banda Simfònica Santa Cecília de la Societat Musical d´Algemesí tanca el seguici processional.