Diumenge vaig anar amb els meus fills a veure una pel·lícula al Tívoli de Burjassot. Aquesta pel·lícula exposa d'una manera molt tendra i crec que magistral, el tema de les diferències i l'ensenyament inclusiu. Conta clarament com vivim les famílies l'ensenyament quan les nostres filles i fills tenen problemes en l'escola. Els problemes que siguen, permanents o temporals. Aquesta petita reflexió va d'això: Quin ensenyament volem? Un ensenyament per a totes i tots o un ensenyament elitista? És clar que amb la Lomque, les retallades i la concertació la resposta és clara i no cal ni emprar els dits per escriure-la.
Dijous 31 de gener vaig tenir el plaer d'acompanyar a les famílies de les Ampadel CEIP Balmes i del CEIP Cavite de València a una reunió amb el Director General de Política Educativa. Dic plaer perquè és un honor comptar amb famílies tan compromeses amb l'educació de la nostra canalla. Malgrat les dificultats amb els seus xiquets i xiquetes, sobretot tenien clar que aposten per una educació inclusiva que fomente la igualtat d'oportunitats per a totes i tots malgrat les diferències. L'esforç col·lectiu que hem de fer totes i tots perquè les desigualtats siguen tractades des d'una perspectiva inclusiva. L'educació inclusiva és un dret, i s'ha de garantir a tots els xiquets i xiquetes. Conselleria es va comprometre a solucionar aquestes situacions injustes i ens va dir que estaven treballant per millorar la situació de les treballadores i treballadors d'Educació Especial. La seua tasca jo gosaria considerar-la al mateix nivell que la del professorat, malgrat que potser no se li aplique aquesta categoria actualment, perquè la labor que fan és encomiable i personalment els considere com a un col·lectiu més dins dels centres docents, amb les seues funcions particulars.
Fa temps que la Confederació d'Ampa Gonzalo Anaya, i Fampa-València com a part d'aquesta organització, donem suport a les reivindicacions de la Plataforma d'Educadores Especials. Potser la seua taula de reivindicacions siga en part discutible però el que sí tenim clar és que és un col·lectiu que fa una tasca exquisida i que cal que la societat tinguem cura d'aquestes qüestions. El fet que pertanyen a la Conselleria d'Administracions Públiques i que el sistema de substitucions siga tan lent denota molts anys de deixar de banda aquest col·lectiu i les seues tasques. Reivindiquen estar sota l'empara de la Conselleria d'Educació, una definició laboral al nivell del que significa la seua tasca (definició de la seua carrera professional a través de les titulacions i habilitació de la gent que requerisca de la titulació) i unes condicions laborals dignes.
Tanmateix, no són l'únic col·lectiu en aquesta situació de desempara: Educadors/es Socials, Treballadors/es Socials, Educadors/es Socials... Amb quins mitjans compten? La seua tasca és bàsica per aconseguir un sistema educatiu inclusiu i equitatiu. On estan els recursos? Clar, quan es parla que som el segon estat per la cua en la Unió Europea en inversió en educació ací es palesa.
I ara arribem a la conclusió. Què significa quan diem que apostem per un sistema totalment públic, democràtic i gratuït? Doncs això, que no ens valen les «excuses de mal pagador» que deien els meus pares. Si realment apostem per això, cal ser valentes i ficar els recursos en el sistema públic, siguen els que siguen. Ja no ens valen les excuses que no hi ha. Es busquen des d'on siga, es lluita per aconseguir-los, davant de l'administració central, optimitzant els de l'administració autonòmica i les administracions locals. Sempre és el moment i ara més. Ara que cal començar a valorar com ha funcionat el canvi caldrà sospesar encerts i errors, caldrà analitzar si realment s'ha complit allò que anunciaven.
Nosaltres observem fets, les Ampa som comunitat educativa i sempre participem, col·laborem fins on podem o ens deixen, i reivindiquem i lluitem a tota hora. En aquest tema de l'educació inclusiva veiem bones voluntats però cal que s'expliciten en la pràctica. Fem encara més esforços des de tots els sectors per racionalitzar, optimitzar, ajudar, prioritzar i, sobretot, cerquem els recursos i millorem la normativa, començant per les administracions; pet tal de palesar que apostem per un nou sistema educatiu. Nosaltres ho tenim clar, sempre estem disposades a contribuir, des de la part que ens correspon com a comunitat educativa i com a mares i pares del nostre alumnat, i sempre amb humilitat i voluntat, amor i estima.
Construïm de debò el nou sistema d'ensenyament que ajude a capgirar aquesta societat des dels valors i des de la igualtat, una societat per a les persones i no per al mercat i el negoci (com ens trobem que passa a l'ensenyament). Les mares i pares som solidàries i volem una educació per a totes amb els mitjans necessaris: aquesta només es pot aconseguir amb un sistema totalment públic, gratuït i universal i sempre, sempre, hi serem ahí. Fins i tot quan ens alcem un dia i el veiem, caldrà seguir construint-lo i millorant-lo.
