Alguna vegada s'han plantejat com s'orienta una persona cega al metro? Com pot consultar el mapa d'una línia si dubta en quina parada ha de baixar o com sap quin metro arriba si no pot llegir els rètols lluminosos que ho indiquen i no hi ha megafonia? L'alumnat dels instituts Benlliure i Conselleria de València tampoc, fins que els va arribar l'oportunitat de participar en el projecte PRINT3D, un Erasmus+ coordinat pel Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius (Cefire) de l'àmbit Científic, Tecnològic i Matemàtic (CTEM).
L'objectiu de PRINT3D, que es desenvolupa des del passat curs i finalitza el pròxim 13 de juny amb un gran esdeveniment a València, és fomentar la inclusió a través de la impressió 3D educativa. Els centres valencians, junt amb tres més de Grècia, s'han enfrontat al repte d'adaptar els plànols de la xarxa i les línies de metro perquè les persones amb discapacitat visual puguen interpretar-los. Açò suposa un clar exemple d'aprenentatge servei, que té un impacte real en la societat, i que han pogut dur endavant gràcies a la impressió 3D, amb la qual han creat relleus i han imprés en braille.
El projecte que coordina el Cefire CTEM és un dels Erasmus+ més ambiciosos que s'han dut a terme, ja que és el segon millor finançat d'Espanya, amb una dotació econòmica de més de 280.000 euros per a dos cursos. A més, PRINT3D també resulta atípic perquè en ell no només participen centres educatius, sinó també institucions i ONG de Grècia, Letònia i Islàndia, que treballen per la inclusió dels ciutadans cecs.
Una faena exigent
La tasca dels últims mesos no ha sigut gens senzilla: darrere queden setmanes de treball, de fer mil proves, d'imprimir i reimprimir i, sobretot, de disseny, ja que l'alumnat ha sigut l'encarregat de crear totes les peces des de zero. Només per a la impressió d'algunes d'elles es necessiten 36 hores, expliquen els socis valencians.
En este temps, han hagut de convertir-se en uns autèntics experts de la impressió sobre plàstic polilàctic, junt amb el seu professorat, i han aprés a treballar amb programes com FreeCAD, CURA o Tinkerkad, i en formats com GCO o STL.
A l'IES Benlliure, han estat treballant els alumnes de 4t d'ESO de la nova optativa de Taller de Tecnologia. La professora Xelo Soler explica que el projecte posa en funcionament el procés tecnològic, «perquè hem de trobar la solució a un problema». Destaca que «ha sigut molta faena de disseny», la clau per a fer una bona impressió en 3D i el que els ha portat mesos.
«Dissenyem per ordinador i com és una tecnologia incipient, hem hagut d'anar provant quina grossor era l'adequada, el tamany...», detalla Soler. Per la seua part, l'alumna Zulima Martí destaca que ha sigut «un gran treball». «Li hem dedicat hores fora de classe, hem hagut de repetir peces, pensar tot el disseny... però m'ha agradat, perquè m'ha ajudat a solucionar els meus errors», assegura.
La professora destaca la dedicació de l'alumnat. «Ha sigut excepcional i estan motivats des del principi». A més, conta que ha sigut «un empoderament per a estudiants amb problemes d'aprenentatge, que han sigut dels més implicats».
Al Benlliure, han adaptat diferents mapes de línies del metro de València, però també han anat més enllà i han creat la maqueta 3D de l'institut, diferents plànols, i retolació en braille (de la biblioteca, els banys...), que posaran en els corredors de l'institut.
Però abans de tot açò, els joves primer van haver de conscienciar-se i d'entendre quines són les necessitats de les persones invidents o amb visió reduïda. Per això, Xelo Soler va portar als seus alumnes a caminar pel centre de València amb els ulls tapats o els va fer jugar a «golbol», el futbol adaptat. A més, en PRINT3D també ha sigut fonamental la col·laboració de persones i alumnat invident, que han anat «testant» les peces que es creaven i suggerint millores i correccions. Com bé diu Carlos Portillo, altre participant del Benlliure, PRINT3D «no és tan sols aprendre sobre les noves tecnologies de la impressió 3D i el disseny, sinó també saber com viu la gent amb diferents discapacitats visuals per a poder dissenyar coses que els siguen funcionals», explica.
Per la seua part, l'IES Conselleria ha participat en PRINT3D amb alumnat d'FP Bàsica de segona oportunitat, que també han fet seu el projecte. Carlos Millán, professor tècnic d'FP, explica que han realitzat «moltes impressions diferents però al final hem completat tot el procés i això que al principi repetien molt que era impossible...». «Vam fer una sessió final de reflexió i els alumnes van remarcar la complexitat de la impressió en 3D, però van ser capaços de fer-ho i van saber empatitzar», destaca.
A més, Millán recalca que han tingut una «gran motivació, perquè no ho feien per a traure una nota, és un treball que tindrà un ús», i això és més important encara en este cas, amb alumnat que s'ha «reenganxat» al sistema educatiu.
Un treball «espectacular»
Des del Cefire qualifiquen el treball realitzat com «espectacular» i destaquen la implicació de tots els participants i que els grups «s'han sensibilitzat i s'han il·lusionat, perquè s'han sentit molt útils». Óscar Lozano, un dels coordinadors -junt amb Carlos Segura i Lidia Santagueda-, explica que ha sigut «dur, perquè és molta feina, però ha pagat la pena». De fet, ja es veuen els primers resultats, perquè s'han reunit amb Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i esperen que en uns mesos els mapes en 3D ja estiguen a les principals estacions de Metrovalencia.
Tanmateix, el professorat valora les diferents mobilitats a Islàndia, Grècia, Letònia i Madrid que han fet dins del projecte. Per a Xelo Soler ha sigut molt útil: «He vist com treballen les institucions i he aprés molt, i he agafat idees d'ací i d'allà. Dels centres m'ha sorprés el nivell d'implicació del professorat, que ha sigut molt gran malgrat que era molta faena», reconeix.
Lozano apunta que «no hi ha molta tradició de projectes d'este tipus». «Teníem molt pocs precedents, però volem que els instituts vegen que és possible treballar 3D a l'aula; és una tecnologia de futur i intentem potenciar-la», detalla; i sembla que funciona, perquè especifica que en els cursos del Cefire ja es veu un interés creixent sobre este tema. I sobre la seua efectivitat, Carlos Millán afirma que és «el somni fet realitat de tot docent». «És una manera de treballar continguts interessants amb un objectiu clar i compartit amb l'alumnat; és molt motivador per a ells i per al professorat», assegura satisfeta.
