Es parla molt dels grans herois d´esta pandèmia, professionals d´un grapat de sectors imprescindibles que han estat en primera línia durant els moments més durs de la primera onada de coronavirus i que continuen treballant, però poc dels xicotets herois i heroïnes que també patixen les conseqüències d´esta situació excepcional.
Els xiquets, xiquetes i adolescents van viure el confinament més dur (les contades excepcions per a eixir al carrer eren tasques que fa la gent adulta, com anar a comprar o a treballar) i, ara, també han sigut el segment de població que més ha tardat a sumar-se a la «nova normalitat», amb la reobertura dels centres i la recuperació de la presencialitat sis mesos després, doncs el curs va acabar totalment de forma online.
Però... què suposa créixer durant una pandèmia? Es tracta d´un fet desconegut en la història recent i sense precedents. En els últims mesos, molts especialistes i institucions han alertat sobre l´impacte en el desenvolupament i les cicatrius emocionals que la situació pot deixar en els més menuts. Sense anar més lluny, la setmana passada, l´Organització de les Nacions Unides (ONU), va demanar que el tancament de les escoles per a frenar la propagació del virus siga «una opció d´últim recurs» i, en tot cas, sempre «temporal». «Quant més temps passen, major seran les conseqüències», van avisar.
Els experts en contacte amb la infantesa asseguren que la petjada quedarà en els menuts, especialment els qui partixen d´una situació de major vulnerabilitat. Des d´Unicef expliquen que el dels xiquets i les xiquetes és sempre «el sector més vulnerable i invisible» en una emergència humanitària. «Hi ha una gran preocupació per l´efecte de la pandèmia, no només en l´àmbit sanitari, per sort, són qui menys es ressentixen„, sinó a nivell social, desenvolupament, educació... independentment de com estiguera, ara la infància està pitjor i és generalitzat», exposa Marlene Perkins, coordinadora autonòmica d´Unicef a la C. Valenciana.
A més, la societat també és «adultcentrista» en excés: «No s´escolten les seues veus, malgrat que legalment són ciutadans de ple dret, no objectes de protecció», explica sobre els infants, el que possiblement és degut a «una concepció cultural molt protectora», que provoca que molts aspectes sobre la infància encara es consideren una qüestió domèstica o privada, però no pública.
Sobre l´educació i la tornada presencial a les classes, Perkins apunta que «no és només un dret», sinó que anar a l´escola «abraça molts drets» inclosos en la convenció internacional, com el dret al seu desenvolupament en tots els aspectes (físic, psicològic, social, moral....), la protecció i assistència del sistema educatiu, la garantia d´un nivell de vida adequat (perquè l´escola compensa desigualtats amb el menjador i l´accés a activitats...), el dret al joc...» i, en definitiva, «és una manera de créixer, socialitzar i entendre on vivim».
Així, la coordinadora autonòmica d´Unicef considera que, amb totes les mesures necessàries, la tornada al «col·le» és «molt valuosa». «Sense anar a escola, els factors de vulnerabilitat es multipliquen: sorgixen problemes d´aprenentatge i els escolars es topen amb l´escletxa digital si no hi ha un suport de l´escola presencial.
És un escenari de desigualtats importants en les quals, a més, es perd la interacció social», explica. Per açò,«preocupa com es ressentirà la salut mental dels xiquets, si tenen ansietat, sentiments depressius... i la violència exercida pels adults els últims mesos, ja que la desprotecció ha sigut greu i el confinament ho ha empitjorat», lamenta Perkins. De fet, durant la quarantena es va constatar un increment significatiu de la violència intrafamiliar (del 36,1 % al 46,9 %, segons la Fundación Anar), una de les poques dades que es tenen, de moment, ja que per evaluar les seqüeles de la pandèmia en el desenvolupament i formació dels menors caldrà temps.
Escoltar als menors
Per a començar a tindre certeses i així poder elaborar propostes encertades, des de la Càtedra d´Infància i Adolescència de la Universitat Politècnica de València (UPV) estan fent una enquesta a 200 escolars de la província de València a través dels consells escolars municipals „un projecte pilot que esperen que arribe a la resta de la C. Valenciana„ , per a esbrinar com és l´adaptació dels més menuts a la situació actual i sobre qüestions relacionades amb les emocions, l´educació, la família i les seues necessitats i desitjos.
«La situació de la infància no és bona, però encara no hi ha suficients estudis no han aflorat tots els problemes. Nosaltres volem conéixer les seues inquietuds i anhels, preguntant-los directament, fent-los partícips per a saber què pensen», explica Cabedo, que coincidix en què la «pandèmia tindrà conseqüències i repercutirà negativament».
«La infància està invisibilitzada i quan es parla d´ella només és sobre problemes ´macro´, com l´escola». «S´han tancat els parcs que, per una part és comprensible perquè ha de primar la seguretat, però ha sigut una mesura dràstica sense pensar en ells. Què els queda? Quedar-se a casa amb les pantalles? És perjudicial per als xiquets i les xiquetes perquè el joc és fonamental per al seu desenvolupament i la seua salut emocional, no podem tancar-los en casa després de l´escola», argumenta. Per això, per a Cabedo també era important tornar a les escoles: «els feia falta eixir, retrobar-se amb els amics, tornar a relacionar-se...».
Són responsables i col·laboren
Des de la Universitat de València, José Ignacio Cruz, professor del departament d´Educació Comparada, també valora la reobertura de les aules: «l´educació en línia té una grandíssima limitació quant a la socialització i també té l´educació i limita la interacció pedagògica entre professorat i alumnat», advertix. «S´ha fet un esforç gran i malgrat que la mascareta dificulta la comunicació a classe, hi ha una bona disposició de l´alumnat, els pares i el professorat». A més, el docent destaca que hi ha hagut un consens respecte a l´Educació, el que és impensable en altres àmbits.
Malgrat les dificultats i els reptes, els especialistes mostren cert optimisme. A més del paper clau de l´educació, destaquen que els xiquets i les xiquetes es «reposen molt ràpidament dels colps», segons Cruz. Tanmateix, «s´adapten amb rapidesa, de manera col·laborativa i amb optimisme perquè les coses isquen bé; si es compta amb ell, és un sector de la població molt responsable i que fa tot el possible pel bé comú», conclou Perkins.
Retrocessos en la parla a causa del confinament
El conseller Vicent Marzà ja ha mencionat en diverses ocasions la importància d’obrir els centres educatius. «És importantíssim per l’afectació que té la no presencialitat sobre l’alumnat», va apuntar fa uns dies. En concret, el conseller va detallar que s’està observant com molts escolars «ja plantegen dificultats derivades del confinament i per la falta de contactes amb altres xiquets i xiquetes». Es donen «retrocessos en els desenvolupaments de la parla, cognitiu o emocional» i per això considera clau que puguen tornar a «socialitzar no només per a seguir aprenent, sinó creixent».
Per això, Marzà considera que l’equitat «passa per la presencialitat», que és necessària «per a equilibrar la societat i la reducció de les desigualtats».
