Ambaixadors a Europa

Ambaixadors a Europa

Un total de 126 centres valencians s’han convertit en nous ambaixadors educatius i seran este curs i el pròxim coordinadors o socis d’algun projecte Erasmus+ KA229 i, per això, esdevenen promotors de la internacionalització del sistema educatiu valencià.

Enconcret, d’estos 126 —dos més que en 2019-20— hi ha 30 centres, tant de Primària com de Secundària, que han obtingut un dels 195 projectes Erasmus+ otorgats a Espanya amb una dotació pressupostària europea per a dur endavant un projecte educatiu en col·laboració amb altres escoles i instituts de tota Europa i on s’inclouen intercanvis de curta durada i activitats d’ensenyament, aprenentatge i formació.

Eixe és el tret característic dels Erasmus+, el fet d’associar-se i teixir xarxes amb entitats d’altres països, en este cas escoles i instituts, encara que també hi ha altres modalitats d’Erasmus+, entre docents o també institucions com universitats o museus, i ONG.

Els 30 centres coordinadors valencians rebran un total de 3,6 milions d’euros (3.608.846 més concretament), i cadascun té assignada una quantitat econòmica que oscil·la entre els 43.812 euros fins els 195.204 euros, en cada cas, segons les dades que publica el Servei Espanyol per a la Internacionalització de l’Ensenyament (Sepie).

Este nombre de centres coordinadors és superior als 25 que es van nomenar el curs passat i que en 2020-21 continuen desenvolupant la seu tasca. Així, l’ensenyament valencià compta en l’actualitat amb, almenys, 55 centres que lideren algun projecte KA 229.

Però això no és tot, les ganes d’obrir-se a Europa fan que, malgrat la pandèmia, un total de 96 escoles i instituts participen en algun Erasmus+ d’esta modalitat (només tres menys que 2019-20 i tenint en compte que han augmentat els coordinadors); i tots rebran una inversió que varia entre els 10.280 i els 36.061 euros, més de tres milions d’euros en total.

Així, malgrat que la covid-19 ha dificultat la tasca educativa, els centres no han deixat passar l’oportunitat de pujar al tren dels Erasmus+, ja que es fomenten valors com la tolerància la inclusió i es permet als més joves conéixer millor Europa i les cultures i llengües que la integren.

Els qui comencen ara, conten a Levante-EMV que esperen que amb el temps necessari per a coordinar-se amb els socis i engegar el projecte, la pandèmia vaja controlant-se i puguen fer-se els intercanvis el pròxim curs; i a aquells que ja havien iniciat un en 2019-20, se’ls ha ampliat el termini per a poder finalitzar-lo correctament.

Un dels centres que coordina un Erasmus+ a partir d’este curs és l’IES Cid de València, amb «Back to our roots: creating a mediterranean heritage audiobook»(«De tornada a les nostres arrels: creant un audiollibre sobre l’herència mediterrània».) Pepe Polo, responsable de projectes internacionals i cap del departament de Castellà del centre explica que al Cid tenen una experiència de «més de 30 anys en projectes internacionals». De fet, a més del nou KA229, participen en un KA201, que també comporta movilitat d’alumnat, però també treballen junt amb universitats, empreses i entitats socials (en este cas de València, Eslovènia, Xipre i Sèrbia).

«Vam acabar un projecte que teníem com a socis, i ara donem el salt de col·laboradors a coordinadors, és un canvi quantitatiu i qualitatiu», assegura Polo. «Quan participes en un projecte, la idea ja està desenvolupada i entres si t’interessa; mentre que si coordines, ho planeges tot: has d’avançar-te, dissenyar el projecte, estar pendent de com treballen els socis i ho porten per si calen modificacions... la càrrega més gran és teua i també hem d’estar pendents del calendari; no és gens fàcil», reconeix.

A més, el repte que encapçala este IES de València —junt amb socis de Polònia, Alemanya, França i Portugal— no és senzill: es tracta de crear un audiollibre que faran estudiants de 4t d’ESO en el qual arreplegaran la cultura i la lírica tradicional dels països participants, per això comptarà amb un format físic (un llibre), una part sonora (poemes i relat musicat) i també altra tecnològica, que combinarà la realitat augmentada (el llibre tindrà continguts que s’hauran de descobrir amb el mòbil). A més, l’alumnat també crearà un web on fer ventes (fictícies) de l’exemplar. L’objectiu és «fer el projecte el més realista possible», apunta Polo.

D’esta manera, com explica el responsable Erasmus+, «participen huit departaments (Tecnologia, Plàstica, Música, Valencià, Castellà, Anglés, Història, Economía...) i es treballaran continguts de les diferents matèries.

Un centre que també està obert a experiències educatives innovadores és el Col·legi San Juan Bosco de València, amb «The drama of environment: our action movement!, DREAM» («El drama de l’entorn: el nostre moviment d’acció»), amb el qual esperen conscienciar a l’alumnat sobre la cura del medi ambient i el poder de canviar les coses amb les nostres accions.

La coordinadora Erasmus+ i cap del departament de llengües estrangeres, Verónica Pastor, destaca que ja havien participat anteriorment en el programa Comenius i que van passar a l’aventura Erasmus+ el curs passat. «Ens agrada estar oberts i, a més del nou projecte que coordinem, també tenim dos KA 101 per al professorat, sobre educació emocional i inclusió (Emotion i Mind)».

Sobre projectes amb l’alumnat, expliquen que estigueren treballant en Secundària i ara es llancen «a la piscina» amb escolars de 5é de Primària amb «DREAM». «Fa referència al drama que hi ha amb el planeta i juguem amb això per a proposar també accions de denuncia a través de l’art dramàtic. Apostem per l’art, la música, ensenyar a través del teatre... i combinem les dos vessants», explica Pastor. «Farem anàlisi de pel·lícules perquè vegen que a través de l’art i el cinema es poden denunciar problemas mediambientals. El nostre objectiu és, a curt termini, convertir-nos en una escola verda», apunta la docent. En este cas, els socis són de la República Txeca i Polònia.

D’altra banda, a l’IES María Moliner de Port de Sagunt també celebren que el seu projecte «Breaking walls» («Trencant murs») ha sigut un dels seleccionats per a este curs i que es suma a un KA201. «Era el camí natural a seguir, ja que el centre té tradició de fer projectes de formació del professorat. Després d’haver treballat els docents, és l’hora d’involucrar a l’alumnat, que són els receptors de la nostra formació», detalla Marta Díaz, la coordinadora d’internacionalització de l’IES, qui considera que «coordinar és un món». «Implica treballar en projectes de forma col·laborativa amb la resta de centres, a més de la movilitat», detalla. Per això, videoconferències, xats i e-mails, a més de la plataforma eTwining es convertixen en elements clau per als Erasmus+.

En este cas, el treball està més centrat en l’alumnat de 13 a 16 anys, encara que asseguren que es tracta d’un projecte de centre i que tots participaran, d’una manera o altra. De la mà aniran amb comunitats educatives de Dinamarca, Estònia i Portugal, amb les quals estudiaran com crear espais d’inclusió i centres educatius més funcionals: «si hem de canviar alguns usos dels espais» o «metodologies i nous enfocaments educatius», posa Díaz com a exemple. A més, segons detalla, l’alumnat també serà qui trie com enfocar el projecte. De moment, el primer que faran és treballar «un mapa interactiu del nostre municipi, perquè el coneguen elsnostres socis».

Per últim, altre dels exemples de centres que coordinen Erasmus+ és el Col·legi Pío XII de València. En este cas, es pot dir que són experts en programes d’intercanvi, ja que ara mateix coordinen dos projectes europeus i són socis d’altres quatre, sobre immigració, programació, STEM i Europa.

Juan Miguel Piqueras, coordinador Erasmus+ del centre concertat, explica que l’últim adjudicat és sobre alimentació i hàbits de vida saludable («Eat best, move most, do best», «Mou-te millor, menja millor, fes-ho millor»). «És el segon projecte que coordinem i creiem que és important que els alumnes siguen conscients des de menuts de que som el que mengem i si no fem això i ens posem malalts, es vorà afectat el nostre futur», detalla.

«Començarem treballant fins que siga més fàcil viatjar i aleshores farem tallers. El més bonic és viatjar, perquè els estudiants se-n’adonen que estem a Europa i com d’important és parlar altres idiomes», detalla.

I és que,este últim punt és el que més detallen els docents sobre els beneficis dels Erasmus+, com se’ls obri als alumnes tot un món de possibilitats i és per això que centres d’arreu de la Comunitat Valenciana opten per esta formació per a l’estudiantat. «En les visites fem intercanvis amb famílies, tens la sort de conéixer com és la vida a altre país... és molt enriquidor i són experiències que no s’obliden fàcilment i, pedagògicament, veuen perquè servix el que estudien», resumix Pepe Polo.