El 2020-21 és possiblement el curs del qual més s’ha parlat abans que s’iniciara i, segurament, també serà ben recordat en un futur. Amb una planificació acuradíssima i una normativa mai vista anteriorment, escoles i instituts es van preparar durant l’estiu «postconfinament» per a fer front a un repte gegant: acollir, amb total seguretat, a la immensa comunitat educativa valenciana, després d’una quarantena que es va allargar quasi tres mesos i va tancar en casa població de tot el món.

No obstant això i malgrat la pandèmia, la determinació era clara i així ho van manifestar les autoritats educatives, tant des del ministeri com des de la conselleria, amb el suport de directors i directores: els centres educatius havien de reobrir al setembre, per a garantir el dret fonamental a l’educació i, també, revertir les escletxes socials que s’han ampliat amb la crisi sanitària. I és que, a més de la ingent tasca formativa, les escoles són el primer lloc de referència per als infants més enllà de la llar, i l’espai més segur durant unes hores al dia per als xiquets i xiquetes que creixen en entorns desfavorables.

Així, amb la plantilla docent més gran de la història i una inversió «extra» de més de 200 milions d’euros a la Comunitat Valenciana, les aules van tornar a acollir a l’alumnat i el professorat —entre immensa emoció— mig any després que tothom escoltara per primera vegada l’aleshores desconeguda paraula «covid-19».

El coronavirus ha fet del que finalitza hui per a tots els nivells educatius, un curs atípic i difícil i, per això mateix, ple de reptes i aprenentatges, tot i que alguns hagen sigut forçosos. Per a este últim número d’Aula del 2020-21, Levante-EMV dona bona part del protagonisme a l’alumnat, que no sol centrar els debats: estudiants de diferents cursos d’ESO, Batxillerat i Formació Professional de l’IES Juan de Garay de València compten com han viscut els últims mesos. En línies generals, censuren els comportaments irresponsables de la gent de la seua generació, però també consideren que la societat en general podia haver sigut més responsable.

Han acusat, segons afirmen, l’ensenyament semipresencial que el centre va haver d’implantar en la majoria de nivells fins al tercer trimestre, encara que reconeixen la part positiva de tindre més temps a casa per a fer treballs i deures. Això sí, han sentit que la distància social —amb pupitres separats a les classes i amb menys companys per aula per la limitació de les ràtios— ha generat una manera diferent de relacionar-se entre ells i també amb el professorat, amb un ambient atípic.

Juan Manuel Hernández, acaba de finalitzar 2n de Batxillerat i explica que al setembre sí que hi havia certa sensació de «por» a classe, però ja amb la selectivitat liquidada reconeix que «no ha sigut un mal any». «Sí que hem tingut més pressió perquè no sabíem si en algun moment ens tocaria anar-nos-en a casa per un brot, però per altra banda vèiem que tot anava bé i ens vam acabar acostumant», afirma.

«L’aprenentatge que hem tret de la pandèmia és a prendre’ns les coses amb més calma», assegura este estudiant que espera que el seu primer curs universitari —tal vegada en Periodisme o Comunicació Audiovisual— siga més «normal».

A Juan Manuel, la pandèmia l’ha pillat en una important transició entre etapes educatives, igual que a Laura Gómez, Indira Vilar i Sohanny Guerrero, que han cursat 1r de Batxillerat. Estes tres joves van finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria durant el confinament i amb teledocència. Expliquen que al primer trimestre de 2020-21 la semipresencialitat fou complicada, però esta organització ha fet l’aprenentatge «més fàcil» que el que es va adoptar forçosament el març de 2020.

De fet, Indira afirma que en el professorat també es va notar «la falta de costum de donar classes online»; i Laura reconeix que sí que van començar Batxillerat amb cert temor que la situació del curs passat els haguera fet tindre menys coneixements, però «després te-n’adones que no era tan complicat i que pots fer-ho bé».

Sohanny, per la seua part, explica que el canvi de la nit al matí i del confinament «va ser nou per a tots» i, malgrat les dificultats, diu que «els professors també s’han adaptat i han fet un bon treball».

Andrés Mocholí, que enguany finalitza un cicle superior de Disseny d’Aplicacions Web reconeix que la tornada a les aules el va sorprendre: «pensava que ens anaven a deixar a casa, ja estava mentalitzat». En el seu cas, la pandèmia el va pillar en 1r d’FP i, este curs li ha dificultat trobar unes pràctiques que al final sí que van arribar.

A ell, la situació actual li ha fet «reflexionar». «Van ser tres mesos de paró i em van permetre pensar què vull fer amb la meua vida», afirma, mentre que el més jove del grup, Iván Macías, de 2n d’ESO, assegura que ha sigut una «prova» del que pot passar a la vida. «Ha sigut una situació extrema en la qual havíem d’estar molt units i ens hem adonat que no tot és etern», explica, al mateix temps que afegix: «li hem donat valor a coses que abans no ho fèiem, com la importància de la família».

Responsabilitat personal

Per la seua part, Nadia Migaña, de 3r d’ESO, està preocupada perquè per la semipresencialitat tem que ha aprés «els continguts justos» i això podria afectar-li a l’hora d’acabar l’ESO. Creu que als centres s’han respectat més els protocols per «por a les conseqüències, però fora [al carrer] no es complixen a rajatabla», com també pensa Fiorella Campaña, de 4t d’ESO, per a qui el més dur fou el temps de confinament i la por que la seua àvia es contagiara.

Nadia, a més, critica «l’egoisme» adult. «Sembla que, com han viscut més, no els importen algunes coses. Pots pensar el que vulgues, però respecta a la resta; sigues solidari i responsable», defensa en referència al compliment de les mesures. «Ens diuen ‘irresponsables’ però molta gent major també fa el que li dona la gana», critica.

Per a Sergio Alcívar, de 4t d’ESO, una de les errades va ser transmetre als joves que el virus afectava més a persones majors. «Ens van dir que no ‘anava’ amb nosaltres des del principi...», afirma com a justificació d’algunes conductes.

Per a ell —que el pròxim curs iniciarà una FP—, el canvi que ha notat a les classes ha sigut la falta de companyonia. «La comunicació s’ha reduït; abans les classes eren més caòtiques, però ens ajudàvem», reconeix. A més, com Nadia, ha vist que hi ha continguts que han «desaparegut».

L’alumnat dubta que després de la pandèmia hi haja «millors persones» que abans; i reconeixen que tot el viscut ha sigut un shock en molts aspectes. Amb esperança, però, són conscients que «queda molt de camí per a tornar a estar com abans», pel que creuen que s’apropa una nova i lenta desescalada final.