La forma de jugar als patis està canviant. Amb la cada vegada major implantació del patis coeducatius, es comença a apostar per una forma d’entreteniment més inclusiva en la qual no només els xics juguen a futbol. A més, estos canvis també arriben a les classes d’Educació Física i al món dels esports. Un exemple és el «xecball», un esport creat per Gustavo Martínez, professor valencià d’Educació Física.
Així, el xecball naix, al voltant de 2005, com una modalitat que combina els escacs tradicionals amb la motricitat d’un esport, ja que els escolars es convertixen directament en peces del tauler i han d’adoptar els seus moviments. Es açò possible? La resposta que donen hui més de 30 centres educatius en la Comunitat Valenciana és un sí amb molt d’orgull i motivació.
La idea es va covar com una proposta per assaciar les necessitats dels docents d’incloure un joc històricament tan beneficiari com són els escacs. El principal problema al qual s’enfrontaven les escoles i instituts és que, habitualment, resulta d’entrada poc atractiu i avorrit per als estudiants. Així, es va crear el xecball, que introduïa els escacs de manera transversal i interdisciplinària; una nova forma d’incorporar al sistema educatiu la intel·ligència corporal i cinestèsica.
Per a jugar tan sols es necessiten un baló i un mínim de sis jugadors per equip: un peó, una torre, un alfil, un cavall, una dama i un rei. Tots ells han de portar un jupetí amb una foto de la seua figura, la qual determinarà els seus moviments com si es trobaren en un tauler. La diferència és que empraran tot el seu cos per a colpejar el baló excepte els peus o genolls. En paraules de Martínez, és un «joc paregut al baló presoner», tot i que amb estes regles termina quan es colpeja al rei amb el baló havent rebotat prèviament en terra, és a dir, un escac.
En realitat com es pot observar i tal com diu Manuel Aranda, cap d’estudis del Col·legi Rural Agrupat (CRA) Bajo Turia, amb aulari a Domeño —on el xecball està implantat des del començament—, més que la diferència en l’activitat física respecte a altres esports, «el que importa per als col·legis és la motivació que porta este esport a l’estudiantat, que s’iniciaven expectants en esta disciplina, per ser un esport nou al qual mai havien jugat».
Com succeïx amb altres esports, un dels principals valors del xecball és la cooperació, que no es troba en el tradicional joc de taula. Per això, és innovador, ja que unix els beneficis de qualsevol esport sumats als psicològics que suposa el fet de descobrir una novetat, a més de deixar el futbol en un segon plànol. Tanmateix, el fet que no existisca una lliga professional, elimina part de la pressió.
Més de 15 anys de la invenció
La idea del xecball no va nàixer fins al 2005, tal com afirma el creador del joc, quan es va presentar la primera matriu amb el llibre Educación Física y Ajedrez, per a donar-li la mateixa importància a l’assignatura d’Educació física que a altres com Matemàtiques. Però no va ser fins a l’any següent quan es va popularitzar. No obstant això, ja en el 2000 es va consolidar com unitat didàctica dins de les Escoles Esportives Municipals d’Escacs de València i es va presentar al Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius (Cefire) de la Conselleria d’Educació.
Després, durant anys es va actualitzar i, en 2008, Gustavo Martínez va publicar una nova versió del llibre: Xecball: el nuevo ajedrez motriz, fet que va suposar un abans i un després per al joc ja que, per primera vegada, es va incloure en la formació d’entrenadors d’escacs de la Federació d’Escacs de la Comunitat Valenciana (FACV).
Cada dia més centres
D’esta manera, el joc va arribar a molts col·legis interessats i gràcies a això ara apareix en el currículum de l’àrea d’Educació Física i es va acceptar com esport alternatiu el 2014. A més, fa quatre anys el xecball van entrar dins de la modalitat d’escacs en la iniciativa Esport a l’Escola.
Va ser en estos anys, quan el joc va arribar a moltes escoles com la de Manuel Aranda. Des del principi, el CRA ha considerat el xecball una manera «d’innovar i motivar als estudiants», apunta Aranda. El cap d’estudis reconeix que al principi l'alumnat es trobava «expectant» amb l’arribada del xecball, i ara pareix que els ha agradat perquè continuen jugant des de 3r o 4rt de Primària.
A més del Bajo Turia, Martínez apunta que hi ha més de trenta centres que ja juguen al xecball, almenys oficialment dins d’Esport a l’Escola, en nombroses comarques com la Plana Baixa i l’Alt Palància de Castelló (El CEIP Noevenes de Calatrava o CEIP Pintor Sorolla); la Marina Alta i el Baix Vinalopó, d’Alacant (CEIP Llebeig o CEIP Mediterrani); i la Ribera i l’Horta (Colegio Federico García Sanchiz o CEIP Jesús), entre altres.
No obstant això, no és necessari participar en Esport a l’escola per a incorporar el xecball. La formació docent a través del Cefire o presentar un projecte d’innovació al centre, són dos propostes més que permeten als col·legis conèixer l’esport i posar-ho en pràctica amb l’estudiantat.
Una vegada un centre porta un any practicant esta disciplina, pot participar en les Jornades de Joc Esportives Municipals d’Escacs i competir amb altres col·legis en l’antic llit del riu Túria, a València.
Amb la covid-19, l’última edició es va suspendre, però, malgrat tot, ara que la situació sembla molt més controlada, Gustavo Martínez, espera que per a inicis de 2022 les jornades tornen junt amb una nova iniciativa amb la col·laboració del CRA Bajo Turia per a connectar l’escola rural, convidant-la a participar.
D’esta manera, cada vegada són més els centres educatius que coneixen el xecball, fins al punt que ha traspassat barreres arribant a altres comunitats autònomes, com Madrid o Aragó. És cert que cadascú juga a la seua forma, però per a Gustavo Martínez és tot un orgull, perquè l’objectiu inicial era que fóra un joc per a totes i tots, flexible i adaptable a les diferents realitats educatives.
