Voreres amples on les famílies puguen esperar i parlar quan deixen o arrepleguen els fills i filles; zones de vianants on els escolars més menuts continuen jugant en eixir d’escola; o carrers segurs, sense cotxes ni un trànsit caòtic amb vehicles aparcats en segona fila a les hores punta... són algunes de les reivindicacions de les comunitats educatives, en un debat sobre els centres educatius que cada vegada cobra més força i que, a poc a poc, va guanyant terreny. Ampes, equips directius, associacions veïnals, activistes contra el canvi climàtic i, fins i tot, pediatres, destaquen cada vegada més la importància dels entorns de les escoles per a un correcte desenvolupament dels infants.

Entorns escolars més segurs i saludables | FOTOS DE M.Á.MONTESINOS

València —a través de la regidoria d’Urbanisme— ja ha anunciat un pla pel que adequarà els entorns escolars de 106 centres educatius repartits per tota la ciutat, amb una inversió d’11,7 euros durant els pròxims anys. Tanmateix, anteriorment, Mobilitat Sostenible també havia fet actuacions en els carrers adjacents d’alguns centres educatius amb itineraris assenyalats com rutes escolars segures.

Entorns escolars més segurs i saludables

Els CEIP Rafael Mateu Cámara, Ciutat de Bolonia (que estrena el carrer esta setmana), José Soto Micó o Doctor Barcia Goyanes, ja són exemples reals per l’ampliació de les voreres que els envolten o, directament, la peatonalització completa del carrer. En 2021, l’Ajuntament de València ja va millorar els accessos d’una quinzena d’escoles públiques, com estes, i ara el nou pla —redactat i coordinat per l’arquitecte José Llopis— vol arribar a totes les de la ciutat (tant d’Infantil i Primària com d’Educació Especial).

Entorns escolars més segurs i saludables

Però, abans, la delegació de Desenvolupament Urbà Sostenible ha promogut la realització d’un informe per a vore què reclamen les comunitats educatives en els carrers del seu entorn i quines possibles millores proposen. Un treball que s’ha elaborat amb la col·laboració de Colecamins, Fampa-València, la Federació d’Associacions de Veïns de València (FAAV), Ecoremedi i l’Associació Mesura, entre altres, i que pretén unificar les obres futures perquè garantisquen «condicions mínimes d’espai i seguretat» per a la infantesa.

Agents i rutes senyalitzades

El pla «Entorns escolars segurs i saludables» al que ha tingut accés Levante-EMV ha estudiat, fonamentalment, els carrers perimetrals i més propers als centres educatius, fixant-se en aspectes com l’amplitud de les voreres, els passos de vianants propers; l’excés de soroll; el trànsit; la senyalització; l’existència de vegetació, mobiliari o carrils bici, o parades de transport públic; o la molèstia generada per contenidors de fem o massa cotxes mal estacionats. Açò s’ha fet visitant centres i passant enquestes als equips directius, ampes i associacions de veïns.

L’anàlisi desvela que «falten senyals en la calçada avisant de l’existència propera d’una zona escolar per a reduir la velocitat»; en els casos en què hi ha carrers peatonals estos es convertixen «en zones d’aparcament improvisades» i són espais «en general apàtics i bruts». A més, les enquestes revelen que el més preocupant és «el trànsit excessiu en general»; seguit de que «falten zones de joc properes i espai lliure en els accessos». Tanmateix, en la majoria de casos se sol·liciten més bancs i mobiliari urbà, seguit d’una zona verda propera al centre, més arbrat i espais amb ombra. També demanen més lloc per aparcar bicis i patinets, segons apunta la documentació, i, en molts casos, «una ruta de vianants senyalitzada» —que ja tenen algunes escoles, amb la marca «Colecamins»—, a més d’adaptada i inclusiva. Una altra petició que es qualifica de «recurrent» és la de «disposar d’agents de seguretat o agents cívics en els accessos», en els moments de major afluència.

Així, «quasi totes les escoles reclamen un ‘Colecamins’ i millorar els accessos per a persones amb diversitat funcional i cognitiva», voreres amples adaptades, i amb senyalització; més vegetació, bancs i pictogrames; a més d’espai suficientment amples per a evitar conflictes bici-peató, a més dels cotxes.

Millorar els accessos amb mobiliari i grafisme per a convertir-los en «espai d’oci per a escolars» i que els reconeguen com a tal (pels colors empleats); augmentar la zona per a vianants; i limitar la circulació de vehicles amb tanques, plantes o bancs, són altres peticions de les escoles.

Marcos Pastor és membre de Colecamins —agrupació d’ampes i associacions veïnals que des de 2014 reclama la millora dels espais i l’autonomia dels xiquets i xiquetes, especialment en rutes escolars saludables— valora el pla, que s’inspira i adopta demandes del col·lectiu i que esta setmana es presentarà a València, en un acte de la confederació d’ampes estatal, la Ceapa.«Este treball previ a les actuacions és molt important i ha arreplegat les vivències i experiències de gent que està en el ‘terreny’ dia a dia. La col·laboració entre administració local, empresa privada i associacions no és gens freqüent, però és molt positiva», apunta.

«Les zones de vianants al votant de les escoles milloren l’autonomia dels xiquets, la salut (per què hi ha menys accidents i menys contaminació), fent un entorn més saludable i amigable, no només per a la comunitat educativa, sinó per a tot el barri», afegix.

De fet, considera necessari que el mateix estudi es faça en altres «zones sensibles», com als voltants de centres de salut o de persones majors, entorns que també haurien d’estar «especialment protegits», defensa Pastor.