La segona edició dels Premis Sapiència ha reconegut 32 projectes d’estudiants d’instituts i col·legis de tota la Comunitat Valenciana. Han participat un total de 173 alumnes i 77 tutors de 39 centres educatius. A més, s’han concedit un total de 32 premis entre els projectes presentats, per un import total de 70.000 euros en premis, que pretenen impulsar i generar interés per la investigació en Secundària i Batxillerat.
L’objectiu d’este certamen —finançat i organitzat per la Conselleria d’Innovació i la Xarxa d’Universitats Valencianes per al foment de la Investigació, el Desenvolupament i la Innovació (Ruvid), amb el suport de la Conselleria d’Educació— és despertar vocacions científiques entre els joves estudiants i fomentar el pensament crític en etapes prèvies a la universitat. Tanmateix, reconeixen la motivació i implicació del professorat que tutoritza als estudiants.
En Sapiència, l’alumnat de Batxillerat i 4t d’ESO presenta treballs de recerca de temàtiques variades i que han dut a terme paral·lelament als seus estudis. En concret, els premis es centren en cinc àrees: Ciències de la Terra i de la Vida; Arts i Humanitats; Ciències Socials i Jurídiques; Física, Química i Matemàtiques; i Tecnologia i Enginyeria.
La segona edició va concloure el cap de setmana passat, en un acte que va tindre lloc a la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant (UA), que va estar amenitzat per Big Van Ciència i on l’alumnat finalista va exposar les seues investigacions.
El premi especial, el premi del públic i el primer premi en Ciències de la Terra van confluir en «Micocolillas», del Col·legi Alemà de València; i els primers premis de les diferents categories van ser: «De Alcoy al infierno. Deportados alcoyanos en los campos nazis (categoria Humanitats», de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi (Arts i Humanitats); «Creer, poder, lograr. La influencia de la autoestima y el nivel socioeconómico en el rendimiento escolar», de l’IES Malilla de València (Ciències Socials, ); «The Effect of Potential Difference on Electroplating», del Newton College d’Elx (Física); i «‘Peer Help’: La ayuda entre iguales al alcance de tu smartphone», de l’IES Juan de Garay de València (Tecnologia). L’avaluació dels projectes i la decisió dels premis va correspondre a un jurat format per 90 reconeguts experts (36 dones i 54 homes) de les universitats valencianes i de diferents àrees.
L’acte va comptar amb la consellera d’Innovació, Josefina Bueno, i la secretària autonòmica d’Universitats i Recerca, Carmen Bevià. Josefina Bueno va destacar la col·laboració entre Administració i universitats en este projecte. «El vostre treball i la vostra formació construiran una societat més forta, més democràtica, més justa i millor preparada», va dir als joves, mentre que Bevià va ressaltar «l’aposta de la Generalitat pel talent en diferents accions, entre elles, estos premis que incentiven les vocacions científiques quan l’alumnat està decidint el seu futur».
Motivar a bons estudiants
Els premis Sapiència creixen cada any i cal recordar que la llavor del certamen actual va nàixer a l’IES Malilla de València, fa més d’una dècada. Carolina Picazo —ara docent a l’IES Cid Campeador de València—, recorda que un grup de professors va crear un programa per motivar a estudiants brillants que, «com funcionava tan bé, la idea va ser desenvolupar un certamen per a tota la Comunitat Valenciana que havia de créixer».
Així, van aconseguir la participació d’altres centres i, després de picar en moltes portes durant anys, es va sumar la Conselleria d’Innovació, que va crear la ‘marca’ «Sapiència»; incloent també formació sobre investigació per al professorat, de la mà dels Cefire d’Educació.
Ara, l’IES Malilla continua implicat en la investigació i ha guanyat dos premis en esta edició. Carlos Segura, professor de Geografia i Història, és un dels tutors, junt amb els també docents Eduardo García i Ignacio Sanchis. Segura explica que esta aposta és «enriquidora per a tots, alumnes i docents» i destaca —com la resta del professorat implicat— que «aten les necessitats de l’alumnat que està per damunt del que exigixen els currículums». «Els orientem cap a l’esforç i l’excel·lència i els connectem al que serà la seua realitat a la universitat; haurien de fer-ho tots els IES», conclou.
Carolina Picazo també incidix en esta idea que els estudiants estan més «preparats quan arriben a la universitat, perden la vergonya d’exposar, aprenen a expressar-se i a fer recerca amb metodologia i bibliografia específiques». Al seu IES tenen el programa «El Cid explora» a través del qual fan els treballs que presenten a Sapiència, que també exposen al centre i després arriben a publicar-se en revistes especialitzades, explica la professora.
En estos Sapiència, el Cid ha aconseguit un accèssit, amb un treball sobre el verlan, una variant lingüística del francés, fet per l’alumna Elena Massot. «És una experiència inoblidable que recomane moltíssim per a la gent que vulga ampliar coneixements d’un tema i créixer com a persona des de la investigació», afirma Massot, que ara estudia Traducció a la Universitat de València. «Em vaig plantejar investigar sobre com evoluciona la llengua i per què tenim la necessitat de crear una determinada manera de parlar», explica. En concret, va treballar durant un any i mig i va entrevistar a 700 persones, a més de documentar-se, un esforç que assegura que l’ajudarà en la seua carrera.
Per la seua banda, un altre dels centres a destacar és l’IES Andreu Sempere d’Alcoi, amb cinc propostes premiades. El seu director, Jesús Martínez, veu Sapiència com «una oportunitat per a mostrar el que es fa als centres públics», en el que també coincidixen des de l’IES Malilla. «Plantegem la investigació com una oportunitat de treballar de manera exhaustiva i molt exigent», afirma Martínez. En este cas per a estudiants amb més d’un huit de nota mitjana, ja que està enfocat com un programa d’excel·lència.
