"Els nostres fills i filles ens aprenen a nosaltres"

Mar Romera té al seu currículum més de 30 anys d’experiència docent en totes les etapes del sistema educatiu, des dels més menuts d’Infantil i Primària, passant per l’Educació Especial, la Secundària, la Formació Professional i la universitat. Amb tota esta experiència i la seua formàcio —és pedagoga i psicopedagoga—, s’ha convertit en una de les veus referents en intel·ligència emocional d’Espanya. Entre altres coses, col·labora en la formació permanent del professorat en diferents comunitats autònomes i també és assessora pedagògica en la implementació de programes d’innovació en diferents centres educatius. Tanmateix és autora de nombroses llibres, i és ponent en cursos, jornades, congressos i conferències, com la que va donar el passat dijous al Caxton College de València.

Ella mateixa es denomina «hacker de l’educació», ja que considera que per a innovar en l’àmbit educatiu cal desconstruir el que hi ha institucionalitzat. «Hem de tindre molt present que els xiquets aprenen de nosaltres. Per això, el primer que hem de fer és ser un bon espill per a ells». Romera va vindre a dir que les famílies tendeixen a tirar la culpa dels problemes dels seus fills al col·legi, al sistema educatiu, al professorat, a la tecnologia… quan realment el que està fallant és que els xiquets no troben amor, temps i seguretat suficients per a desenvolupar-se i evolucionar correctament. Per això, Romera va insistir que necessiten sentir-se admirats i trobar-se segurs amb les seues famílies. En eixe punt, el seu cervell està millor preparat per a l’aprenentatge.

Després d’este primer diagnòstic, va destacar que «l’excel·lència emocional ha d’estar present en l’educació dels nostres xiquets. L’educació és com cuinar, si volem que isca bé hem de dedicar-li temps, presència, sentit comú i respecte». Sobre este assumpte va voler posar l’accent que els xiquets han d’aprendre a fracassar i no sols a tindre èxit.

Esta amant de J.K. Rowling va admetre que «la professió més difícil i important del planeta és la de professor. En ells està la fortalesa i la debilitat de l’educació». En este sentit, va precisar que és necessari que les famílies i l’escola es connecten: «Els xiquets necessiten un referent equilibrat emocionalment i si el troben tant en les seues llars com en el col·legi tot funcionarà millor».

Per a ella, el repte educatiu d’este segle és saber ajudar els estudiants a «sentir pensant i pensar sentint». Els més xicotets i els adolescents necessiten que els escoltem sense interferències pel mig, sense tecnologia. «Hem de sintonitzar emocionalment amb ells per a establir un vincle i, per a això, el temps és el major regal que els podem donar».

La psicopedagoga va insistir que cal entrenar i acompanyar als xiquets en la vida real per a mostrar-los els obstacles que hi ha, com més prompte millor, per enfrontar-se a ells sense sobreprotecció. «Jo no puc triar les circumstàncies de la meua vida, però sí que trie bregar amb elles amb bona actitud per a intentar canviar-les, per difícils que siguen». D’altra banda, va voler esmentar que «estem en una carrera per l’èxit i a vegades hem cregut que èxit i felicitat és el mateix perquè així ens ho han venut les marques». No obstant això, va explicar que habitualment confonem el plaer que és passatger i consistix a «tindre» amb la felicitat que és eterna i consistix a «donar». Potser esta és una de les raons per la qual «som el primer país del món en consum d’ansiolítics».