La pedrera dels artistes fallers

L’IES Benicalap de València és un dels quatre centres públics de la Comunitat Valenciana que impartix l’FP d’Artista Faller. Ho fa a la Ciutat de l’Artista Faller, on l’estudiantat està envoltat de professionals del gremi i viuen tot el procés d’elaboració dels ninots que protagonitzen la festa. Els joves s’interessen, sobretot, per la innovació en els monuments

Un dels robots amb els quals s’apren a classe.  | LEVANTE-EMV

Un dels robots amb els quals s’apren a classe. | LEVANTE-EMV / PeR miriam bouiali

Possiblement un dels estudis més peculiars i específics que existixen al sistema valencià siga l’FP d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies. Només quatre centres públics l’impartixen a tota la Comunitat Valenciana: l’IES Benicalap de València; l’IES Las Lomas d’Alacant; el CIPFP Benicarló, al municipi del Baix Maestrat; i l’IES Jaume I de Borriana. Este FP —un Grau Superior— habilita per a ser artista faller, foguerer o artista gaiater, a més d’altres oficis lligats, sobretot, al teatre, les arts escèniques, l’atrezzo i l’ornamentació d’espais. En total, unes 2.000 hores de classe, repartides en dos cursos. Estos dies, els estudiants que volen ser artistes fallers en un futur tenen al carrer el millor taller a cel obert: poden comprovar com treballen els artistes que admiren i com posen a punt els seus ninots, ja amb els rellotges marcant el compte enrere cap a la plantà.

La pedrera

La pedrera / PeR miriam bouiali

Paco Pellicer, professor del cicle a l’IES Benicalap, explica que l’alumnat és heterogeni, però prop de la meitat provenen del Batxillerat Artístic; altres d’un grau mitjà; i una altra part ja compten amb estudis previs, com Belles Arts, per exemple. En el cas de València, les classes s’impartixen a la Ciutat de l’Artista Faller, en un taller i en aules del gremi. «És més atractiu perquè els alumnes no estan en l’institut, tenen més llibertat i establixen relació directa en artistes, tant en actiu com jubilats. A l’hora de l’esmorzar, per exemple, hi ha xerrades meravelloses i un intercanvi molt xulo d’experiències», apunta el professor, també artista faller.

Per a ell, impartir classes és un fet «molt enriquidor». «Te-n’adones que la professió té seguidors i gent disposada a implicar-se en el món de les falles; és una alegria. Des del punt de vista personal intente transmetre els coneixements que l’experiència m’ha donat», afegix. Este és un dels punts que més valoren els estudiants, que cursen mòduls com Disseny Tècnic, amb contingutes relacionatas als esbosos, les estructures, les memòries literàries de les falles, la fusteria, el càlcul de volims, els materials o la contabilitat.

Fran Pardo és un dels estudiants, que ha decidit apostar pel que era el seu hobby i intentar que siga la seua professió en un futur pròxim. «Com molta gent criada a València, m’he fet gran estimant les falles i la nostra cultura; de menut feia ninots de cartró pedra... sempre ha estat dins meu i crec que és una oportunitat, afirma sobre l’FP que cursa, uns estudis joves, doncs la seua oferta no ha arribat encara als 10 anys i amb uns 25 alumnes per grup. «Com molts joves, estava en un moment que no sabia per on tirar i vaig decidir provar, perquè sé que és un món en el qual jo podria disfrutar molt», afegix. Això sí, confessa que «la societat no anima a estudiar estes coses». «És com ser cantant o artista. Quan ho penses, te preguntes com s’ho prendrà el teu entorn i si la teua família et donarà suport».

«Quan estàs dins, veus tot el que envolta ser artista faller, hi ha moltes complicacions i no tot és tan bonic com sembla, hi ha una faena bestial i molts maldecaps, sobretot amb els pressupostos», explica sobre el que de moment ha aprés, ja que està en el primer curs del cicle. «És una feian que no se valora perquè la gent no la coneix; a mi m’agrada visitar tallers i parlar amb els artistes, perquè m’expliquen. Que els professors siguen artistes fallers, com Manolo Martín —el de la ‘meditadora’— és una il·lusió molt gran», reconeix Fran Pardo.

A més, l’alumne creu que estos estudis també són positius per a la festa, perquè contribuiran al seu futur, assegurant un relleu que de ben segur millorarà els monuments. «Els joves tenim, per exemple, molta inquietud amb el tema del canvi climàtic i una consciència de trobar materials més sostenibles, igual gràcies al grau hi ha gent que s’anima a innovar i hi ha un canvi generacional. Som veus diferents», apunta.

D’altra banda, un perfil distint és el de María Martínez, Graduada en Belles Arts i professional del disseny gràfic i la imatge, que ha decidit estudiar per tindre coneixements d’altres àrees de treball que poden complementar la seua. «Sempre m’havia interessat però treballava fora i no havia pogut fins ara. És una formació diferent, que m’està agradant molt; un cicle difícil de trobar, molt específic», detalla. «Treballe en 2D i volia saber més del 3D, per a entendre tot el procés des de zero i vore les falles com una altra forma d’art urbà», afirma la jove. Està, sobretot, interessada en les «estructures, fins on podrien arribar i quines són les seues possibilitats, pensar en formes diferents de fer falles, incloent conceptes que encara no s’han treballat».

Paco Pellicer reconeix que hi ha dies que és ben complicat fer classes a la Ciutat de l’Artista Faller, ja que els estudiants estan més pendents del que passa als carrers que dins del taller. Estos dies són d’eixos, doncs els artistes apuren les hores i han començat ja a traure i transportar les seues obres. Estos estudiants, que el proper curs faran les pràctiques, asseguren que viuen estes Falles amb més atenció que mai, ja que es fixen «en coses a les quals no prestàvem tanta atenció, ja que no coneixíem el treball que hi ha darrere».