La primavera esclata en l'Oceanogràfic

L’Oceanogràfic de València és un dels centres urbans més grans de la ciutat de València després del de Vivers, amb una superfície de 80.000 metres quadrats, la qual cosa ho convertix en un punt de destí molt atractiu per a passejar i gaudir aprenent amb els seus més de 27.000 animals i les seues 362 espècies vegetals. Per això la primavera es fa visible cada any en el major aquari d’Europa, tant en la seua gran vegetació com en els animals que en l’habiten.

Flors i brots primaverals

Encara que oficialment la primavera va entrar fa uns dies, des de fa algunes setmanes ja havien començat a reviure milers de plantes, arbustos i arbres que poblen el parc natural que és l’Oceanogràfic. Així es pot veure com estan brollant ja d’una manera ostensible les dues varietats d’auró: el japonés o el de liquidambar. També els xiprers i els papirs.

A més, han començat a apuntar les flors de les abèlies, molt típiques dels parcs, les bahuinies, amb les seues flors tan semblants a les orquídies, les clivies i cercis, també dit l’arbre de l’amor per la semblança de les seues fulles al cor, així com els lliris grocs d’aigua que vam portar de l’Albufera i, per descomptat, el taronger. Els fruits que estan eixint ara són els de l’arboç i del pi canari.

La primavera la sang altera

També la fauna s’altera, es revoluciona i es prepara per a esta nova etapa, amb més llum solar, una temperatura ambiental i de l’aigua més alta i, per tant, els invertebrats comencen a renàixer, proporcionant aliment per a les aus, que, precisament, necessiten de major energia per a l’activitat, que es comença a desenvolupar i que té com a principal objectiu la reproducció, un procés que té un alt cost d’energia i canvis de comportaments. La primavera és el període de cria, amb el procés de construcció de nius, posada d’ous i cura dels pollastres.

En l’Oceanogràfic, com un territori consolidat i estable per a aquests animals, es repeteixen els comportaments habituals de moltes de les espècies encaminades a buscar o construir un niu en el qual la parella muntarà la seua llar i on naixeran els futurs pollets. Però abans tenen lloc la fase del festeig i aparellament, que es desenvolupa de diferents formes depenent de les espècies, si bé bàsicament comença amb rituals que afecten tant la imatge dels animals amb uns plomatges més brillants, com als cants i, fins i tot, a l’olor que desprenen. Principalment són els mascles els que protagonitzen este tipus de canvis en el seu comportament perquè les femelles són les selectives.

Espècies que es reprodueixen

En concret, els visitants de l’Oceanogràfic ja poden observar les primeres cries de sivert (Netta rufina), una espècie que habita en el llac viu del centre marí i que sol posar d’entre huit a dotze ous. La fotja banyuda (Fulica cristata) és un altre exemplar que pot veure’s en les llacunes de l’Oceanogràfic i també s’ha reproduït recentment. Un fet realment reeixit perquè aquesta espècie està classificada «en perill d’extinció» en el Catàleg Nacional d’Aus i «en perill crític» en el Llibre Roig de les Aus d’Espanya.

Tanmateix, en les pròximes setmanes, els pingüins juanito (Pygoscelis papua) també començaran el seu període de festeig. Les posades d’aestes espècies solen ser d’un o dos ous, que són incubats per tots dos progenitors, que establixen torns per a abandonar la posada per a alimentar-se.

El Oceanogràfic de València amplía horarios y experiencias para Semana Santa

Del Oceanogràfic a l’Albufereta