Açò va i era un regne que va construir una gran, enorme i formidable metròpoli. Era tan immensa tan immensa, que els malpensats l´acusaven d´apropiar-se les riqueses d´altres burgs sotmesos. «¿D´a on ixen les dobletes d´or per a pagar les fabuloses despeses de la gran urbs?», s´interrogava un filòsof de l´escola estoica. «Ah -respongueren impertèrrits els representants de la monarquia hereditària- ¿que no us heu adonat que obliguem els grans mercaders a residir en aquesta ciutat?». I continuaren enumerant els mèrits de la macrocèfala conurbació mentre, sense gens de vergonya, exhibien l´arsenal de la conquista permanent.

El prudent filòsof no se sentí intimidat ni creia que la força implicara la raó. Per això insistí: «¿Com sou capaços d´abandonar la part més productiva i dinàmica del regne per a concentrar el poder i els tresors en un sol punt on han de confluir, velis nolis, les energies i les fortunes sense cap benefici per a la ciutadania?». Els dignataris àulics respongueren: «No és missió d´aquest Regne procurar la felicitat de certs súbdits, sinó intentar subjugar-los». El cap dels pitagòrics que passejava per l´àgora i sentí la veu dels tirans intervingué d´aquesta manera: «No és justa la imposició de grillons i reixes sobre polites innocents i pacífics. Hauríeu de considerar-los com el mateix Aquil·les lliure d´armes: herois d´incalculables valors i principis imprescriptibles. Només així rebríeu el beneplàcit de Zeus».

Els dèspotes, que havien bastit la paquidèrmica ciutat enmig del no-res, s´indisposaren amb el de Samos. Se´ls veia irritats. Per això li digueren de forma abrupta: «Deixa d´invocar justícia per als metecs perquè ells tenen, com a obligació indefugible, aportar els productes de la colònia per a inflar la polis. Més val que et dediques a fabricar crateres i àmfores en lloc de plantejar teoremes inútils i catarsis òrfiques». L´al·ludit replicà, sense perdre la calma: «Veig, amb gran tristor, que preferiu la violència a l´homònoia. Per això menyspreeu el Logos i adoreu el Pathos».

Els fills bords d´Ares que usurpaven el poder des del temps dels argonautes no tenien prou cervell per a capir els retrets del noble pensador: eixe dia programarien per televisió Camarón, La Pantoja, Sabina i el Serrat més addicte. No consentirien que el regne indissoluble (?) fóra qüestionat per la intel·ligència. Vicent Moreno i Mira. València.