Justícia

haurien de fer els jutges amb les seues creences i ideologies. Però la realitat és tossuda, i veiem moltes sentències fetes amb les vísceres o la butxaca, que van contra l´obligació d´impartir justícia amb total independencia, lo que suposa el desprestigi i descrèdit del sistema jurídic, com indiquen les garrotades que donen les resolucions dels tribunals europeus, sense que s´aprenga, rectifique o es produïsca una autèntica catarsi, de com es tracten els grans temes ací: drets humans, polítics i econòmics.

Tot ens està indicant que el sistema judicial espanyol té un greu problema d´independència i incompatibilitats a resoldre, des de l´ordenament jurídic, fins a l´accés a la carrera judicial. Cal començar per una reforma radical de les proves d´accés a la judicatura, perquè no se de un elitisme i l´endogàmia, ni un fort escorament radical, ideològic i religiós, no d´acord amb la societat actual. També és molt important que es passen proves psicològiques periòdiques abans i després del seu accés, per a comprovar i garantir que s´esta en perfectes condicions per a impartir o continuar impartint justícia, com passa en altres països més avançats. Joan Martí i Serra. València.